Com que al Juliol no en vam tenir prou, hem tornat! I aquest cop provant de filmar alguna cosa. Aquí queda l'intent, je,je,je amb molt bones intencions això si...i per fer unes rises serveix. I per entrenar la duatló que ens espera també. Com patirem!!! Esperem que algún dia enganxarem el cim amb sol, oi? mecatxisen la mar! Quin fred!
Ben aviat la crònica.
martes, 30 de septiembre de 2008
domingo, 28 de septiembre de 2008
Moments d'un viatge
Aquest video és una petita mostra d'alguns moments del viatge a Namibia i Botswana d'aquest estiu.
Poc esport això si, però moltes sensacions.
Poc esport això si, però moltes sensacions.
lunes, 8 de septiembre de 2008
Inscripcions Duatlo de Muntanya Puigmal
Ieps! Aquest vespre a les 20h s'obren les incripcions de la Duatlo de muntanya més multitudinària de la temporada, que aquesta any es celebrarà el 19 d'octubre. El link es podrà trobar a la web del Centre Excursionista de Terrassa.
Com sempre val més que ens anem preparant pels 1.900m de desnivell i pel fred que ens acompanya al començar la prova, el vent, potser les primeres neus, les rampes sostingudes de pujada a Fontalba i la baixada infernal des del Puigmal fins a Núria que ens destroçarà els quadriceps. Au, menys queixar-se i a entrenar que falta ens fa!
Com sempre val més que ens anem preparant pels 1.900m de desnivell i pel fred que ens acompanya al començar la prova, el vent, potser les primeres neus, les rampes sostingudes de pujada a Fontalba i la baixada infernal des del Puigmal fins a Núria que ens destroçarà els quadriceps. Au, menys queixar-se i a entrenar que falta ens fa!
martes, 26 de agosto de 2008
EXTREME Rafting al Zambezi River - ZAMBIA
Les vacances s'han acabat i el rondo per Namibia, Botswana i Zambia també, però després de passejar i dissecar-nos pels deserts solitaris del Naukluf i el Namib i de cantar l'AKUNAMATATA amb l'arca de Noé africana al complert a Chobe National Park, vam decidir fer un repicó i remullar-nos a les aigües bestials del Zambezi River, el paradís mundial del Rafting Extrem i els esports d'aventura... Una de les capbussades més BESTIALs del mundo mundial!
A les 7h45' ens passa a recollir el camió per l'hotel de LIVINGSTONE. Com sempre la meva puntualitat és justeta i els nervis a flor de pell dels companys ens fan guanyar alguna bronquilla... res d'importancia... però calia esmorzar bé, que l'adrenalina s'ho valia!! Tipic English breakfast de mongetes amb tomaquet (beans), ous remenats (scrambled eggs), i salsitxes... je,je,je uns gots de suc per hidratar-nos un café per despertar-nos i ja tenim tot el que cal per resistir un dels descensos en rafting més potents del món juntament amb els del Nepal.
Es tracta de 13 km de descens per aigües bravíssimes amb 24 ràpids dels que 6 són de grau 5 i un de grau 6(que és fa per fora).
Estan situats just on acaben les arxiconegudes Catarates Victoria descobertes pel Dr. Livingstone fa més de 150 anys, i que fan frontera entre Zimbawe i Zambia. Es un descens que dura tot el dia. Nosaltres pero només farem el primer tram de 10 ràpids que inclou la majoria de grau més alt perquè volem aprofitar per fer altres coses per la tarda.
Abans de començar ens reunim amb els altres participants i el "Captain Potatoe" ens fa un petit briefing del que serà el descens. I ens explica les normes de seguretat més importants per tal d'evitar la major part dels riscos evitables... Malgrat tot també ens fan firmar un paper d'exempció de responsabilitats... ummmmm això vol dir que la cosa es seriosa.... i ho sabem, així que no val a badar... El tema no és de jiji, jaja i anar baixant. Les cares se'ns posen tenses i escoltem atentament procurant que els detalls que se'ns escapin de l'anglès zambià del capità Potatoe siguin els menors possibles.
Ens fem les fotos i iniciem el descens de 100m de desnivell a peu per dins el canó fins al peu de les aigües del riu. Un cop a la barca, assajem les maniobres que han de portar pels ràpids amb seguretat a les ordres del capità Steven. Right Turn, Left Turn, Forward, Back, Stop i el millor de tots, el més esperat... Get Down, o sigui asseure's en plan "marica l'últim" i aguantar com puguis agafat a la corda i no caureeeee!!. Tot plegat ens costa de coordinar, però finalment ens en sortim prou bé... A la barca estem La Margaux, el Jose, el Miquel, la Rosa i jo. Els altres no son del grup. En una altra barca hi ha el Gabri, l'Andreu, l'Helena, la Iolanda i la Mª Antonia. El José no ha fet Rafting en la vida, i tot i que esta acostumat al barranquisme i a les sensacions fortes, la manca de control d'aquest esport i el desconeixement absolut juntament amb el nivell dels ràpids, el tenen acollonido... Tot i així el tio es posa al davant de tot de la barca... Valent!!!!
Iniciem els primers ràpids de nivell 4 i la cosa va prou bé. Molt emocionant però controlat... Fins que amb el núm 4. comencem els de nivell 5. El primer és el "Morning Glory" allà comencem a flipar... i el núm 5 es el "Starway to Heaven", i el 7 el "Guilliver's travel". Aquest ens exigeix molta destressa i punteria perqué és molt llarg i cal passar encertadament entre dues pedres molt grosses o podem tenir problemes de debó...
I per rematar la feina arribem al esperat núm 8, el "Midnight Diner". Allà el captain Steven ens dona la opció de passar pel centre on es pot controlar la barca, o per l'esquerra on hi ha el 99.9% de possibilitats de fer un FLIP, és a dir, volcar!! I votem que volem FLIPAR!!!! Només un tripulant abandona en busca d'emocions més tranquil·les, la resta aguantem com jabatos! Entrem amb rapidesa en el ràpid més esperat, i sense donar-nos temps per pensar de sobte ens engull una glopada d'aigüa enorme. El costat dret de la barca és el primer en enfonsar-se sota l'aigüa i l'esquerra s'aixeca en vertical a 90º de la superficie, amb tots nosaltres resistint com podem agafats a la corda... però finalment la barca cedeix del tot i es tomba completament. Jo m'enfonso rapidament, i sento que la corrent se m'emporta i caic de la barca. Estic molt enfonsat i ja no estic agafat a la barca. Així que em deixo portar i espero que el xaleco salvavides faci la seva feina i em porti cap a la superficie en un temps prudencial. No respiro i de moment mantinc la calma. Noto corrents d'aigüa molt fortes al meu voltant però no sé on sóc. Finalment supero la brumera i trec definitivament el cap a la superficie, i puc respirar. Miro i la barca i tot i estar tombada, baixa en paral·lel a mi i em queda aprop. M'hi agafo i em començo a situar de nou... Prova superada...
I ara on son els altres??
El José que ha estat dels primers a enfonsar-se, sent com els 103kg del Miquel li cauent al damunt i l'enfonsent encara més... el pobre triga uns quants segons a refer-se sota l'aigüa i quan remonta sense saber on és es troba a sota la barca... palpant amb les mans finalment aconsegueix sortir per la part frontal de la barca amb una cara d'espantat que recordaré sempre.... ufffffff i agafa una bona glopada d'aire... aixxx per fiiiii estic aquí... TAmbé veig un noi francés agafat al meu costat amb una cara de peix espantat brutal... li falta aire, i té els ulls que li surten de l'orbita.... ejem, ejem crec que ha tingut prou sensacions fortes per avui... Llavors el Steve ja es a sobre la barca pero ens queda una part del ràpid que superar... Ho fem agafats a la barca... Al cap d'uns segons li donem la volta i hi pugem... Ens falta la Rosa, però l'Steve ens diu que ens té a tots controlats i que ha seguit baixant com ha pogut en posició de descens empassant aigüa com un peix fent eslalom aqüatic, i que finalment l'ha rescatat el Kaiac de socors.... Uff, uff Després ens diu que ha caigut deseguida i que se l'ha endut l'aigüa en un plis plas i que ja no veia ni la barca ni a nosaltres... només aigüa a 100km/h i que ha seguit com ha pogut, respirant i empassant-se la menor quantitat d'aigüa possible, fins que ha vist el Kaiac salvador...
Després d'això ens reunim a terra ferma amb tot el grup i intentem reconstruir una realitat a troços perquè cadascú en te una versió... I tot ha anat tant ràpid que no sabem encara que ha passat... el que esta clar és que hem volcat i hem FLIPAT!!!
100% flipant! Ja no ens queda adrenalina al cos i ens notem força tocats. La tensió ens passa factura, però encara en podriem fer més...
El ràpid num 9 no és apte pel public, senzillament podem esclafar-nos massa facilment contra les roques, així que el fem a peu vora el riu, no sense flipar com alguns dels capitans el baixen sobre les barques fent meravelles des de la part frontal dels rafts... Increible!!! Brutal!!!
Després tornem a pujar a la barca i fem els ràpids que queden fins al punt on sortim per remontar de nou el desnivell de 100m del canó i fer el dinar a dalt.
Ens reunim amb el grup del Gabri i la Iolanda, i comentem la jugada. Estem encantats de l'experiència i realment ens ha exprimit al màxim l'adrenalina!!! Ara si que estem relaxats!
A les 7h45' ens passa a recollir el camió per l'hotel de LIVINGSTONE. Com sempre la meva puntualitat és justeta i els nervis a flor de pell dels companys ens fan guanyar alguna bronquilla... res d'importancia... però calia esmorzar bé, que l'adrenalina s'ho valia!! Tipic English breakfast de mongetes amb tomaquet (beans), ous remenats (scrambled eggs), i salsitxes... je,je,je uns gots de suc per hidratar-nos un café per despertar-nos i ja tenim tot el que cal per resistir un dels descensos en rafting més potents del món juntament amb els del Nepal.
Es tracta de 13 km de descens per aigües bravíssimes amb 24 ràpids dels que 6 són de grau 5 i un de grau 6(que és fa per fora).
Estan situats just on acaben les arxiconegudes Catarates Victoria descobertes pel Dr. Livingstone fa més de 150 anys, i que fan frontera entre Zimbawe i Zambia. Es un descens que dura tot el dia. Nosaltres pero només farem el primer tram de 10 ràpids que inclou la majoria de grau més alt perquè volem aprofitar per fer altres coses per la tarda.
Abans de començar ens reunim amb els altres participants i el "Captain Potatoe" ens fa un petit briefing del que serà el descens. I ens explica les normes de seguretat més importants per tal d'evitar la major part dels riscos evitables... Malgrat tot també ens fan firmar un paper d'exempció de responsabilitats... ummmmm això vol dir que la cosa es seriosa.... i ho sabem, així que no val a badar... El tema no és de jiji, jaja i anar baixant. Les cares se'ns posen tenses i escoltem atentament procurant que els detalls que se'ns escapin de l'anglès zambià del capità Potatoe siguin els menors possibles.
Ens fem les fotos i iniciem el descens de 100m de desnivell a peu per dins el canó fins al peu de les aigües del riu. Un cop a la barca, assajem les maniobres que han de portar pels ràpids amb seguretat a les ordres del capità Steven. Right Turn, Left Turn, Forward, Back, Stop i el millor de tots, el més esperat... Get Down, o sigui asseure's en plan "marica l'últim" i aguantar com puguis agafat a la corda i no caureeeee!!. Tot plegat ens costa de coordinar, però finalment ens en sortim prou bé... A la barca estem La Margaux, el Jose, el Miquel, la Rosa i jo. Els altres no son del grup. En una altra barca hi ha el Gabri, l'Andreu, l'Helena, la Iolanda i la Mª Antonia. El José no ha fet Rafting en la vida, i tot i que esta acostumat al barranquisme i a les sensacions fortes, la manca de control d'aquest esport i el desconeixement absolut juntament amb el nivell dels ràpids, el tenen acollonido... Tot i així el tio es posa al davant de tot de la barca... Valent!!!!
Iniciem els primers ràpids de nivell 4 i la cosa va prou bé. Molt emocionant però controlat... Fins que amb el núm 4. comencem els de nivell 5. El primer és el "Morning Glory" allà comencem a flipar... i el núm 5 es el "Starway to Heaven", i el 7 el "Guilliver's travel". Aquest ens exigeix molta destressa i punteria perqué és molt llarg i cal passar encertadament entre dues pedres molt grosses o podem tenir problemes de debó...
I per rematar la feina arribem al esperat núm 8, el "Midnight Diner". Allà el captain Steven ens dona la opció de passar pel centre on es pot controlar la barca, o per l'esquerra on hi ha el 99.9% de possibilitats de fer un FLIP, és a dir, volcar!! I votem que volem FLIPAR!!!! Només un tripulant abandona en busca d'emocions més tranquil·les, la resta aguantem com jabatos! Entrem amb rapidesa en el ràpid més esperat, i sense donar-nos temps per pensar de sobte ens engull una glopada d'aigüa enorme. El costat dret de la barca és el primer en enfonsar-se sota l'aigüa i l'esquerra s'aixeca en vertical a 90º de la superficie, amb tots nosaltres resistint com podem agafats a la corda... però finalment la barca cedeix del tot i es tomba completament. Jo m'enfonso rapidament, i sento que la corrent se m'emporta i caic de la barca. Estic molt enfonsat i ja no estic agafat a la barca. Així que em deixo portar i espero que el xaleco salvavides faci la seva feina i em porti cap a la superficie en un temps prudencial. No respiro i de moment mantinc la calma. Noto corrents d'aigüa molt fortes al meu voltant però no sé on sóc. Finalment supero la brumera i trec definitivament el cap a la superficie, i puc respirar. Miro i la barca i tot i estar tombada, baixa en paral·lel a mi i em queda aprop. M'hi agafo i em començo a situar de nou... Prova superada...I ara on son els altres??
El José que ha estat dels primers a enfonsar-se, sent com els 103kg del Miquel li cauent al damunt i l'enfonsent encara més... el pobre triga uns quants segons a refer-se sota l'aigüa i quan remonta sense saber on és es troba a sota la barca... palpant amb les mans finalment aconsegueix sortir per la part frontal de la barca amb una cara d'espantat que recordaré sempre.... ufffffff i agafa una bona glopada d'aire... aixxx per fiiiii estic aquí... TAmbé veig un noi francés agafat al meu costat amb una cara de peix espantat brutal... li falta aire, i té els ulls que li surten de l'orbita.... ejem, ejem crec que ha tingut prou sensacions fortes per avui... Llavors el Steve ja es a sobre la barca pero ens queda una part del ràpid que superar... Ho fem agafats a la barca... Al cap d'uns segons li donem la volta i hi pugem... Ens falta la Rosa, però l'Steve ens diu que ens té a tots controlats i que ha seguit baixant com ha pogut en posició de descens empassant aigüa com un peix fent eslalom aqüatic, i que finalment l'ha rescatat el Kaiac de socors.... Uff, uff Després ens diu que ha caigut deseguida i que se l'ha endut l'aigüa en un plis plas i que ja no veia ni la barca ni a nosaltres... només aigüa a 100km/h i que ha seguit com ha pogut, respirant i empassant-se la menor quantitat d'aigüa possible, fins que ha vist el Kaiac salvador...
Després d'això ens reunim a terra ferma amb tot el grup i intentem reconstruir una realitat a troços perquè cadascú en te una versió... I tot ha anat tant ràpid que no sabem encara que ha passat... el que esta clar és que hem volcat i hem FLIPAT!!!
100% flipant! Ja no ens queda adrenalina al cos i ens notem força tocats. La tensió ens passa factura, però encara en podriem fer més...
El ràpid num 9 no és apte pel public, senzillament podem esclafar-nos massa facilment contra les roques, així que el fem a peu vora el riu, no sense flipar com alguns dels capitans el baixen sobre les barques fent meravelles des de la part frontal dels rafts... Increible!!! Brutal!!!
Després tornem a pujar a la barca i fem els ràpids que queden fins al punt on sortim per remontar de nou el desnivell de 100m del canó i fer el dinar a dalt.
Ens reunim amb el grup del Gabri i la Iolanda, i comentem la jugada. Estem encantats de l'experiència i realment ens ha exprimit al màxim l'adrenalina!!! Ara si que estem relaxats!
viernes, 1 de agosto de 2008
Travessa de Montserrat en una tarda d'estiu! RRRRRRRRRRRAA!!!!
El dijous 31 de Juliol per rematar el mes ens proposem travessar d'oest a est el Massís de Montserrat. Quedem a casa el David. Sortim de Sant Cugat el Xavi, el David i jo molt puntuals. (aquest cop ho hem aconseguit!! INCREIBLE!!) Això d'estar de Rodríguez en permet aquestes coses, je,je,je.
Després de caravanes varies per la AP7, arribem a les coves del Salitre de Collbató a les 18h30'. Allí ens reunim amb el cap de travessa, el Ferran Pinyol, un expert en Montserrat que ben aviat es reciclarà per convertir-se en Duatlero! Iep! i també se'ns uneix la Leia, la gossa del Ferran, una bèstia docil i forta com un roure, que per cert em deixa el maletero amb un record de pels inesborrable!!! Mecatxisen la mar serena!! El meu consol és que ja no estava massa net, ejem, ejem...
Deixem el primer cotxe allà mateix i continuem amb el meu cap al punt de sortida, a l'altre costat del massís. En un plis plas arribem a Can Massana, situat sobre l'antiga carretera que uneix El Bruc i Manresa. Un cop allà ens adonem dels 36º de temperatura que fa fora tot i ser quasi les 19h i ens anem concienciant a passar molta i molta calor.
Comencem a pujar caminant per la pista en bon estat però que ja anuncia els còdols arrodonits que ens anirem trobant durant tota la travessa i que, mé endavant, ens castigaràn de valent els tormells i l'equilibri.
Al cap d'uns 10 minuts de xerrar i escalfar i començar a suar com a cantimplores foradades, el Ferran ens indica un corriol i tots els seguim. Definitivament toca posar-se les piles i comencem a córrer corriol amunt... Uff, uff El grupet s'estira però ningú perd el carro, tot i que tots notem que per començar aquell ritme és fortillo. El Ferran esta molt fort, i com sempre, a nosaltres ens costa entrar en el bon ritme!. En un plis plas i molta suor arribem al Refugi d'Agulles Vincenç Barbe. Allà ens creuem amb tres escaladors que baixen i pleguen per avui. Seguim pujant, tot i que una mica desconcertats perquè el Ferran ens diu que no, que allò no puja... JODER!!! Però si no fem més que pujar... però encara queda fer la cabra...
Finalment comencem a fer el cabra per arribar al Coll del Porc que deixem a mà esquerra. Les vistes comencen a ser espectaculars, i per sort el camí es va amagant i és molt ombrívol. Menys mal perquè sino haguessim acabat com ous ferrats! I ens haguessin hagut de recollir amb espàtula!, je,je La calor era realment asfixiant.
En arribar al Mont Gros ens trobem amb uns antics coneguts, de btt i de raids. El JuanMa de l'equip de HP. Xerrem una estona, agafem aire i seguim amunt, encara ens queden un parell d'hores per endavant. El tram més dur de pujada i tota la baixada abismal fins a les coves de Salitre a Collbató.
A partir d'aquest punt el camí es converteix en un trencacames absolut, amb baixades correns temeraries entre els arbres per les canals, i amb pujades infernals que no ens deixen respirar. Val a dir que les pujades ens les prenem amb més calma...
El Xavi diu...-Sembles Tonto pujant aquestes pendents- perquè ens fotem un fart de relliscar, i els arbres i arbustos ens ajuden moltíssiim a superar el desnivell amb més rapidesa i comoditat.
Arribem a la Canal de la Llum, un altre dels punts emblematics de la ruta. Allò trempa de debó! Ja comencem a anar curts d'aigüa, i el David comença gemegar que esta mort de sed... i té raó, estem suant moltíssim i no hi ha aigüa en tot el camí. Tot i que tots hem començat amb una bona reserva d'aigüa de 1,5l o 2l, ara ja no anem sobrat i toca fer els sorbitos més curts. L'aigüa comença a estar calenta, tot i els cubets de gel que hi hem posat abans de sortir... (això els previsors, és clar!)
Arribem al trencant de Sant Geroni, i allí decidim no arribar-nos hi tot i que ens queda a uns 10 minuts, però preferim no fer el camí d'anar i tornar i evitar que se'ns faci de nit baixant. En aquest punt descansem uns 5 minuts i mengem algun carmel i una barrita.
Aquí el camí va planejant per l'interior del massis i ens unim al arxiconegut camí de Sant Joan que quasi sempre és ple a bessar de gent passejant-hi. Avui és un dia laborable i molt tard, així que només hi som nosaltres. El tram de camí ens ofereix unes vistes genials sobre el mític Caball Bernat i el conegut Gorro Frigi. Després de fer-nos alguna foto de record amb el super mobil del Xavi "Touch screen", seguim endavant a bon ritme. El Ferran afluixa una mica i el David i jo agafem el relleu per seguir correns. De sobte el Ferran ens fa canviar el rumb i COLLONS!! ens toca remuntar una petita pujada per canviar de vessant i iniciar la baixada sobtada cap a Collbató. Abans de canviar de bessant deixem al fons el Monestir. Arribem a una pista que desemboca a Sant Joan, i de sobte iniciem la baixada cap a les Coves per un corriol molt tècnic que ens obliga a posar la máxima atenció en els peus i la màxima tensió en els tormell per tal que no es torssin i anem per terra. El Ferran i jo ens distanciem... bons baixadors, je,je i el Xavi i el David queden uns metres enrera. De sobte els perdem de vista, resulta que el Xavi te una urgència de la natura i s'ha de baixar els pantalons... RRRRRA! Un cop més tranquil i amb l'ajut dels codols de Montserrat, seguiexen baixant. Ens trobem tots 4 i el gos uns metres més avall, just al costat d'uns Cabrirols de muntanya. La Leila es torna boja perseguint-los, però no hi ha remei, aquest animals fan el que volen amb les pendents. Pugen i baixen com nosaltres caminem per casa... INCREIBLE!!! Ens els quedem mirant una estona i seguim avall ja més agrupats. Després deixem el corriol i agafem el camí amb esglaons de fa segles fets pels monjos de Montserrat. Acollonant com pujaven i baixaven per allà, perquè el camí trempava molt i molt... i baixar ens acabar de castigar i rematar les cames!! Déu nidó...
Poc a poc s'ha anat fent fosc, i arribem al parking de les coves amb les cames cansades i la sensació d'haver fet una gran travessa en un temps força bo. 3h05' (TODO INCLUIDO) Amb parades per xerrar, beure i mirar algún tram de paisatge.
Arribem força bé, tot i que amb una sed de cavall!! Per sort la font del parking funciona!!! Oooolé!
Felicitacions per l'organitzador (DAvid) i pel guía (Ferran), pels Fotografs (Dani i Xavi), i per la gossa més escaladora de Montserrat, la Leia, je,je i ja hi som tots!
Tornem a buscar el meu cotxe a Can Massana, ens despedim del Ferran que torna a Manresa, i anem a l'última etapa del dia...
El banyet a la piscina de can Xavi, i el sopar que ens ha promés, amb hamburgueses de primera!!!
I atenció... un cop a la piscina ens agafa un titiriteo a tots tres que vol dir que ens cal menjar perquè no és gens normal, l'aigüa de la piscina esta força calenta!!! Joder!! Debem estar fatal!!!
Una travessa molt recomanable... només ens ha faltat una font al mig del camí, je,je
Per últim només afegir mireu quins peus ens han quedat!!! Uffff
Temps total: 3h05min
Kms: aprox uns 18km-20km?
Desnivell positiu acumulat: Home Déu nidó, si quasi em pujat a Sant Geroni, no? I em fet muntanya russa per un tubo!!!!
Temporada: riguroso verano.... uff,uff
lunes, 14 de julio de 2008
Puigmal "tormentoso" en btt! Una passada!
De moment només algunes fotos... de dissabte.A la baixada no vam fer fotos perquè els peixos no saben disparar...glu, glu, glu.
Més endavant la crónica!
Desnivell: 1750m
Distancia: 45.5 km
Temps: sol solet, boira, nuvols vent i tormentóN!
Més endavant la crónica!
Desnivell: 1750m
Distancia: 45.5 km
Temps: sol solet, boira, nuvols vent i tormentóN!
domingo, 29 de junio de 2008
Duatló d'alta muntanya de VAll Nord - Andorra
Ahir vam córrer a la Duatlo d'alta muntanya de Vall Nord a Andorra. Divendres vam pujar amb el Xavi i el David Ariño.
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m
La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!
Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!
Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!
Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).
La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.
Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.
Temps total: 3h18'19"
Posició 68
Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m
La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!
Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!
Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!
Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).
La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.
Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.
Temps total: 3h18'19"
Posició 68
Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52
domingo, 22 de junio de 2008
Triatló de muntanya Ciutat de Balaguer - Campionat de Catalunya de triatló de Muntanya
Ahir vaig anar a aquesta triatlo de muntanya. Era la prova del Campionat de Catalunya de Triatlo de Muntanya, i hi havia uns lolos que feien por. Va fer una calor brutal, i el tram de btt es va fer duríssim. La sortida va ser al voltant de les 16h45' al pantà de Sant Llorenç. Allà hi havia un circuit triangular marcat per tres boies d'uns 750m. La temperatura de l'aigüa era ideal i no calia neopré. Hi havia uns 150 inscrits.
L'element més dur se'ns dubte era la forta calor i la baixa humitat, que ens farien deshidratar amb molta facil·litat sobretot durant els 30 kms de btt.
Les sensacions a l'aigüa van ser bones, tot i que sempre surts més fort del compte i a la primera boia vaig haver de fer una mica de braça per recuperar. Però després em vaig sentir prou bé. De l'aigüa vaig sortir a la posició 76. Vaig córrer fins on teniem a la primera zona de transcisió, em calço les sabates i a pedalar!
Sortim en un pla de carretera ascendent suau que va anar bé per escalfar, però em costa perquè nedant m'he petat una mica i necessito recuperar. Al cap d'uns 2km entrem a una pista pedregosa que comença a pujar i que ens porta a superar uns 400m de desnivell de cop. Intento agafar ritme i anar bebent. Em passa gent que va forta pujant i perdo unes 10 o 15 posicions que més endavant tornaré a recuperar. Yo a lo mío! Sé que la baixada és molt técnica i trialera i compto que allà apretaré i els recuperaré tot l'aventatge. Pujant trobo a faltar més preparació en bici. Em falta molta xispa i vaig fent però sense el que podria ser. Després d'aquest tram sense quasi vent, la calor em va desgastant i em vaig quedant sec. Per sort trobem algún avituallament on ens donen ampolles d'aigüa fresca!! ufffffff uns moments de plaer i em tiro l'aigüa per sobre sense parar. Allí no para ni cristuuuu!! Entrem en alguns trams de descens molt tècnics i començo a disfrutar de debó i a donar al màxim! No em passa ningú i aconsegueixo anar passant a tots els que se m'han avançat a la pujada.
A partir d'aquí queden encara 20kms que van alternant trialeres i trams molt tècnics on pots caure i pots enganxar-te facilment amb algunes pujades infernals que trenquen totalment el ritme. Aquestes trencades de ritme em van castigant poc a poc, i de mica en mica noto que ja no tinc els reflexes tan a punt. De tota manera l'experiència baixant em permet seguir avançant gent. Imagino que tots estem igual de tocats! La veritat es que a la Epic en aquests trams se li treu molt de suc!!! I estic molt content de l'última revisió que li vaig fer. A més els neumàtics Larsen que em aconsellar el Carles també es porten de meravella!!
Finalment arribo a l'última transició de Balaguer en una posició semblant a la que he sortit de l'aigüa.
L´últim tram de running és matador.Vaig molt tocat i em noto molt deshidratat tot i l'aigüa que he prés, però ja queda molt poc. Hem de donar dues voltes per un circuit urbà molt dur de desnivell, i amb fortíssimes pujades per escalinates que ens porten a la catedral i baixades que castiguen les cames. El tram de 254 escales fins a l'església de Santa Maria l'haig de fer a peu, no em vull castigar més... estic realment tocat!
Al final faig la segona volta amb millors sensacions que la primera. Suposo que les cames ja s'han acostumat a córrer i començo a rodar millor.
Entro a meta per fi!!!! I ja tenim al sac la Triatló de muntanya de Balaguer!!
He patit molt i la calor ens ha castigat moltíssim fent molt més dur de l'esperat tot el recorregut de btt, però al final ho hem aconseguit!!
TEMPS TOTAL: 3h06'35"
Posició final: 77
Temps tram natació: 0:14:25
Temps tram btt: 2:16:04
Temps tram running: 0:36:06
Estic satisfet, però sóc conscient que hauria de millorar sobretot per arribar al tram de running més sencer, i per superar els trams de pujada en btt amb més solvencia. Podria guanyar unes 20 posicions.
El guanyador va ser l'Eduard Barceló. I en femines la Neus Parcerisses. Suposo que ens els tornarem a trobar a les XM series.
La setmana que ve hi ha la XM series de Vall Nord, a veure si m'animo.
Trobareu més fotos aquí
http://www.pedala.cat/triatlo/galeria/
L'element més dur se'ns dubte era la forta calor i la baixa humitat, que ens farien deshidratar amb molta facil·litat sobretot durant els 30 kms de btt.
Les sensacions a l'aigüa van ser bones, tot i que sempre surts més fort del compte i a la primera boia vaig haver de fer una mica de braça per recuperar. Però després em vaig sentir prou bé. De l'aigüa vaig sortir a la posició 76. Vaig córrer fins on teniem a la primera zona de transcisió, em calço les sabates i a pedalar!
Sortim en un pla de carretera ascendent suau que va anar bé per escalfar, però em costa perquè nedant m'he petat una mica i necessito recuperar. Al cap d'uns 2km entrem a una pista pedregosa que comença a pujar i que ens porta a superar uns 400m de desnivell de cop. Intento agafar ritme i anar bebent. Em passa gent que va forta pujant i perdo unes 10 o 15 posicions que més endavant tornaré a recuperar. Yo a lo mío! Sé que la baixada és molt técnica i trialera i compto que allà apretaré i els recuperaré tot l'aventatge. Pujant trobo a faltar més preparació en bici. Em falta molta xispa i vaig fent però sense el que podria ser. Després d'aquest tram sense quasi vent, la calor em va desgastant i em vaig quedant sec. Per sort trobem algún avituallament on ens donen ampolles d'aigüa fresca!! ufffffff uns moments de plaer i em tiro l'aigüa per sobre sense parar. Allí no para ni cristuuuu!! Entrem en alguns trams de descens molt tècnics i començo a disfrutar de debó i a donar al màxim! No em passa ningú i aconsegueixo anar passant a tots els que se m'han avançat a la pujada.
A partir d'aquí queden encara 20kms que van alternant trialeres i trams molt tècnics on pots caure i pots enganxar-te facilment amb algunes pujades infernals que trenquen totalment el ritme. Aquestes trencades de ritme em van castigant poc a poc, i de mica en mica noto que ja no tinc els reflexes tan a punt. De tota manera l'experiència baixant em permet seguir avançant gent. Imagino que tots estem igual de tocats! La veritat es que a la Epic en aquests trams se li treu molt de suc!!! I estic molt content de l'última revisió que li vaig fer. A més els neumàtics Larsen que em aconsellar el Carles també es porten de meravella!!
Finalment arribo a l'última transició de Balaguer en una posició semblant a la que he sortit de l'aigüa.
L´últim tram de running és matador.Vaig molt tocat i em noto molt deshidratat tot i l'aigüa que he prés, però ja queda molt poc. Hem de donar dues voltes per un circuit urbà molt dur de desnivell, i amb fortíssimes pujades per escalinates que ens porten a la catedral i baixades que castiguen les cames. El tram de 254 escales fins a l'església de Santa Maria l'haig de fer a peu, no em vull castigar més... estic realment tocat!
Al final faig la segona volta amb millors sensacions que la primera. Suposo que les cames ja s'han acostumat a córrer i començo a rodar millor.
Entro a meta per fi!!!! I ja tenim al sac la Triatló de muntanya de Balaguer!!
He patit molt i la calor ens ha castigat moltíssim fent molt més dur de l'esperat tot el recorregut de btt, però al final ho hem aconseguit!!
TEMPS TOTAL: 3h06'35"
Posició final: 77
Temps tram natació: 0:14:25
Temps tram btt: 2:16:04
Temps tram running: 0:36:06
Estic satisfet, però sóc conscient que hauria de millorar sobretot per arribar al tram de running més sencer, i per superar els trams de pujada en btt amb més solvencia. Podria guanyar unes 20 posicions.
El guanyador va ser l'Eduard Barceló. I en femines la Neus Parcerisses. Suposo que ens els tornarem a trobar a les XM series.
La setmana que ve hi ha la XM series de Vall Nord, a veure si m'animo.
Trobareu més fotos aquí
http://www.pedala.cat/triatlo/galeria/
martes, 17 de junio de 2008
BTT per la Serra Cavallera
Dissabte agafem la bici amb el Carles Gamez i pugem fins a Sant Pau de Seguries per fer una ruta per allà.
Passat Sant Pau de Seguries, deixem el cotxe a la colònia Estevenell a pocs kilometres de Camprodon.
Ens canviem i comencem a pujar per una pista endemoniada. No sé si per sort o per desgràcia però la pista que ens ha d'apropar a Ogassa i al Coll de Pal esta encimentada. En poca estona remontem tot el desnivell de la Serra Cavallera i ens plantem ben amunt. Hi ha molts núvols i el dia no ens deixa gaudir del tot de la vista sobre la vall, però la veritat es que la fresca, per no dir el fred, s'agraeix. A baix estavem a 12º, però a mida que anem pujant i arribant a la carena fa més fred i el vent molesta una mica més.
Seguim forces kms per la mateixa pista encimentada, que deixem uns 3 kms abans d'arribar a Ogassa. Agafem una pista amb molta pedra suelta i amb un pendent molt dur que es dirigeix directament al Coll de Pal i que ens deixa a 1745m. La pujada és tecnicament difícil i molt dura, però alhora molt recomanable pels bons escaladors. Un bon entreno. La baixada no la podem disfrutar al màxim. Jo m'he quedat sense les pastilles del fre del darrera i al Carles se li ha trencat el fre del davant, així que tots dos frenant a mitjes, no fem gens el kamicaze. Un altre dia serà. Avui toca ser conservadors! El terreny esta humit i no permet bromes...
Al final ens surten 29kms amb un desnivell positiu acumulat de 1100-1200m.
Un dia amb poques vistes però amb una temperatura genial per pedalar en ple Juny per la Serra Cavallera!
Ho repetirem!
Passat Sant Pau de Seguries, deixem el cotxe a la colònia Estevenell a pocs kilometres de Camprodon.
Ens canviem i comencem a pujar per una pista endemoniada. No sé si per sort o per desgràcia però la pista que ens ha d'apropar a Ogassa i al Coll de Pal esta encimentada. En poca estona remontem tot el desnivell de la Serra Cavallera i ens plantem ben amunt. Hi ha molts núvols i el dia no ens deixa gaudir del tot de la vista sobre la vall, però la veritat es que la fresca, per no dir el fred, s'agraeix. A baix estavem a 12º, però a mida que anem pujant i arribant a la carena fa més fred i el vent molesta una mica més.
Seguim forces kms per la mateixa pista encimentada, que deixem uns 3 kms abans d'arribar a Ogassa. Agafem una pista amb molta pedra suelta i amb un pendent molt dur que es dirigeix directament al Coll de Pal i que ens deixa a 1745m. La pujada és tecnicament difícil i molt dura, però alhora molt recomanable pels bons escaladors. Un bon entreno. La baixada no la podem disfrutar al màxim. Jo m'he quedat sense les pastilles del fre del darrera i al Carles se li ha trencat el fre del davant, així que tots dos frenant a mitjes, no fem gens el kamicaze. Un altre dia serà. Avui toca ser conservadors! El terreny esta humit i no permet bromes...
Al final ens surten 29kms amb un desnivell positiu acumulat de 1100-1200m.
Un dia amb poques vistes però amb una temperatura genial per pedalar en ple Juny per la Serra Cavallera!
Ho repetirem!
S'acosta la triatlo de muntanya de Balaguer
Aquest dissabte arriba la cita de la triatlo de muntanya de Balaguer.
Seràn 750m al panta de Sant Llorenç, i allà agafem la bici.D'aquí seràn 30 km per muntanya amb pistes i algunes trialeres de nivell que faran el recorregut força divertit pels bons baixadors. Pugem per Vilanova de la Sal fins al Puig de la Verge. Són uns 650 m de desnivell. Després baixem mantenim l'alçada fins a la Torreta del les quatre Batlles i comencem el descens per trialeres fins a Balaguer.
Llavors només ens quedarán 5km pel circuit urbà de Balaguer. Amb poc desnivell però amb alguna pujada sobtada. Això em pot ajudar una mica, ja que tot plà m'atabala i m'aburreix!
Segur que patirem, però hi ha moltes ganes!!
El nivell de la prova serà molt alt, perquè forma part del Campionat Nacional de Trialtó de Muntanya.
Farem el que podrem!!
Per més informació i veure el video...
http://www.pedala.cat/triatlo/muntanya.php
martes, 29 de abril de 2008
+ informacio de la primera XM Duatlhon series
Comença la temporada de Duatlons d'alta muntanya amb la friolera de 2.200m de desnivell positiu acumulat, casinà!!
I una trialera de baixada que t'acaba de rematar! 700m de desnivell en un pim pam de molt pocs kms.
Que la força ens acompanyi!!
I l'huracà de l'any passat es quedi a casa!
Característiques tècniques::
Localització: Vilallonga de Ter (Ripollès)
Hora de sortida: 9.00h
Distància: 46km (16km BTT + 12km Running + 18km BTT)
Zona de transició: Castell dels Moros (2.127m)
Punt més alt: Balandrau (2.590m)
Desnivell positiu acumulat: 2.200m aproximadament
I una trialera de baixada que t'acaba de rematar! 700m de desnivell en un pim pam de molt pocs kms.
Que la força ens acompanyi!!
I l'huracà de l'any passat es quedi a casa!
Característiques tècniques::
Localització: Vilallonga de Ter (Ripollès)
Hora de sortida: 9.00h
Distància: 46km (16km BTT + 12km Running + 18km BTT)
Zona de transició: Castell dels Moros (2.127m)
Punt més alt: Balandrau (2.590m)
Desnivell positiu acumulat: 2.200m aproximadament
lunes, 28 de abril de 2008
Per fi arriben les Salomon XM Dualthon Series
Fa poc més d'una setmana que s'ha presentat les esperades duatlons d'alta muntanya!
Ens pensavem que no es farien però sembla que finalment ho tiren endavant, tot i que el nombre de proves s'ha reduït de 5 cinc a tres. O sigui que tocarà recuperar el temps perdut i intentar entrenar una mica a fons!
Ens pensavem que no es farien però sembla que finalment ho tiren endavant, tot i que el nombre de proves s'ha reduït de 5 cinc a tres. O sigui que tocarà recuperar el temps perdut i intentar entrenar una mica a fons!
martes, 22 de abril de 2008
Avui més natació
1.100 metres en tandes de 200m.
Suavecito, per anar agafant ritme i recuperar-me del parón. A veure si el pròxim dia ja apreto una mica més.
El que em conve ara és treballar una mica el tema bici que esta oblidat. (pobres quadriceps!) Crec que tinc les cames més primes?
Suavecito, per anar agafant ritme i recuperar-me del parón. A veure si el pròxim dia ja apreto una mica més.
El que em conve ara és treballar una mica el tema bici que esta oblidat. (pobres quadriceps!) Crec que tinc les cames més primes?
martes, 15 de abril de 2008
Toma de contacto
Avui he tornat a entrenar natació. Després d'un mes lluitant amb algun petit bitxo indesitjable, per fi sembla que torna la normalitat. Dissabte vaig començar amb una sessió suau de running per la platja. 30 minuts per provar les sensacions de córrer de nou. Buf, buf... tot esta molt encarcarat i encara em noto molt débil, però avui a la piscina les sensacions han estat millors. Crec que poc a poc em vaig recuperant i tornant a la normalitat. Encara podrem fer alguna cosa de profit.Temps: 30'
Distància: 1000m
Ritme: suave, suave
Ostia!! El Victor m'ha dit que ahir es va escoltar un CD sencer del Juan Manuel Serrat!! Això si que és entreno!!
martes, 1 de abril de 2008
FieDre del sábado Doche
Ha estat una gran Setmana Santa de reflexió i renaixement interior. Això si, al llit meditant i redimint els pecats amb tos i febre. Oseasé que proximament tornarem a la normalitat quan li hagi guanyat la partida al cony de virus. És petit però mal parit!
Això si, estar malalt a la Cerdanya veient nevar des de la finestra és un gran luxe que no cal repetir però que és d'agraïr!!
Espero ressucitar aviat.
lunes, 17 de marzo de 2008
Quines vacances més dures!
Com que avui encara no n'hem tingut prou, a les 19h hem decidit agafar la bici i pujar fins a Coma Oriola per la carretera. Només són 5km, però remontem 350m de desnivell. Total unes vistes nocturnes acollonants sobre la Cerdanya i la posta de sol per darrera del Cadí. A dalt ja és negra nit i les retracs treballen a tope. A la baixada fot un fred que pela. 2º-4º!!!! i a la Mariona se li congelen els dits. Però ha valgut la pena per fer una mica més de gana. Ara a sopar i a descansar davant la llar de foc. Uf! Quines vacances més dures!
Esquí de muntanya
Aprofitant les vacances de setmana santa, he decidit aprofitar les ultimes nevades i fer una mica d'esquí de muntanya a la Cerdanya amb la Mariona. Avui hem dormit com soques, i després d'un esmorzar tranquilet hem pujat des de Masella fins a Coma Oriola amb el cotxe i allà ens hem calçat els esquís a una hora que és millor no dir per no causar envejes entre els currantes, je, je. Total que em anat pujat suaument fins a cap del bosc. Ens hem trobat moltes plaques de neu gelada i molta neu primavera. A principis de la setmana passada vents de 150km/h s'han endut tot el que va nevar abans de donar-li temps que s'assentés. El sol i la calor d'aquests dies estan fent la resta. Total un panorama suficient per esquiar però que deixa molt que desitjar. Finalment hem arribat a 100m del cim de la Tossa. Però hem decidit treure'ns les pells i colar-nos en algún dels telearrastres que pujaven sense ningú. A dalt la neu esta millor perquè encara fa fred i es pot fer un bon slalom, però al arribar a baix i havia molta sopa i els esquís s'enganxaven molt als tolls de neu primavera. Ara ens hem fotut una bona cerveseta, unes olivetes i un bon plat de pasta! I ara queda lo millor, una siesta !!
Demà anuncien nevades (a veure si és veritat!) o sigui que descansarem o farem alguna cosa en bici. Que també ens l'hem pujat, per si de cas!
Demà anuncien nevades (a veure si és veritat!) o sigui que descansarem o farem alguna cosa en bici. Que també ens l'hem pujat, per si de cas!
jueves, 13 de marzo de 2008
5è aniversari d'Espai Bici
La botiga del David i el Miguel va celebrar ahir el seu 5è aniversari. Va ser un èxit d'assitència, amb gent vinguda de tota Barcelona per felicitar-los. Urbiciclistes, muntanyerus, bussiness men, i una colla de gent amant de la bici i l'esport. Va ser una festa molt entretinguda, amb degustació de vins dels Montsant, per cert amb un packaging molt interessant, amb bona música a càrrec del Dj i amb combinats boníssims que van correr a tope entre les mans dels assistents cada cop més somrients i més cridaners. Vaig tenir l'ocasió de veure en directe la bici del projecte Priscila!! Una passada el canvi a l'eix del darrera de la btt i les rodes de 29". Ja tinc ganes de veure com queda el muntantge de la bici definitiva que utilitzara el Joseph Asram per la Titan Desert d'aquest any! Segur que queda impressionant!
Tot l'equip d'Espai Bici va aprobar amb un excel·lent l'acollida de tots els combidats! Que finalment i segons dades de l'organització van ser uns 400!! (Sort que la botiga és gran!) Em va agradar veure córrer el David i el Miguel d'un costat a l'altre atenent gent i renovant l'stock de gots nets per les degustacions!! Segur que després de córrer darrera els gots tornaran a la feina de córrer darrera les bicis molt més agust !!
Des d'aquí els vull enviar una gran felicitació i una forta abraçada perquè continuin amb la mateixa energia i innovació amb la que s'han afrontat sempre als nous reptes!
entreno swimming
Rutina d'entreno a la piscina.
1100m. en varies series d'escalfament i crol. Rico, rico!
1100m. en varies series d'escalfament i crol. Rico, rico!
lunes, 10 de marzo de 2008
Aprofitant les últimes nevades!
Aquest cap de setmana ha estat memorable.
Sortim amb la Mariona el divendres a les 15h30 de Barcelona i ens plantem a Masella les 17h45. Decidim fer fer la primera pujada del cap de setmana amb les últimes llums del dia, i abans que es pongui completamet el sol ens calcem els esquís i pugem uns 250m de desnivell. Quan arribem al peu del Jumbo i ja negre nit, ens treiem les pells i fem una espectacular i delicada baixada amb la negror de la nit. Per sort tenim un frontal que ens ajuda una mica. Comencem el cap de setmana amb bon peu.
Dissabte ens aixequem a una hora raonable. Esmorzem tot el que cal esmorzar amb la calma, i a les 10h45' tanquem la porta de casa per començar a encarar els 1000m de desnivell que ens separen del cim de la Tossa d'Alp. Posem un ritme sin prisa pero sin pausa i en poc més de 3 hores ens plantem al cim. Hem fet una parada de 30' per hidratar-nos i agafar aire per afrontar les últimes rampes amb energia, però en apart d'això no hem parat gaire. A dalt la foto de rigor i un dia esplèndit. Gens de vent, paisatge nevat (per fi!) i els rastres de les ventades de la setmana anterior que han deixat els cims de les muntanyes sense neu i amb gel.
Divendres:Desnivell 250m. Temps pujada 50'
Dissabte: Desnivell 1000m. Temps pujada 3h.
Ritme tranquil i sostingut.
Per la tarda ens trobem amb la Carme i el Dani a La Molina, i més tard amb l'Adri i la Bet que han estat esquiant a Puigmal D'Er. El Dani Limonta, fa el seu bateix amb la neu. El caribe queda molt lluny i és la seva primera oportunitat de tocar la neu i veure nevar. Realment no ha pogut ser millor bateig. Ha tingut de tot: sol, bona neu, nevada... que més es pot demanar! Segur que a partir d'ara repeteix! Esto ta gueno compadre!! Dejame vivil !!
miércoles, 5 de marzo de 2008
Entreno natació migdia
200 metres d'escalfament en lliure, 4x200 en crol, 200m en lliure per refredar.
Total 1200m.
Uns 10 minuts de jacuzzi al solet del migdia. Això si que és vida!! Aissssssssssh!
Total 1200m.
Uns 10 minuts de jacuzzi al solet del migdia. Això si que és vida!! Aissssssssssh!
Nunca es tarde si la nevada es buena!
El paquetón!!
Per fi una mica de neu! Vall d'Aran 25 cm. Cerdanya 10-15cm!!
I si el fort vent no se l'emporta del tot el cap de setmana podrem esquiar en neu bona!! Per fi!!!!!!!!
lunes, 3 de marzo de 2008
Estreno de la temporada de calçots!
Aquest dissabte hem fet una inauguració de la temporada de calçots a la Masia de l'Adria a Moià en "petit comité!
I ens vam atrevir sense els mítics baberos!
Per acabar la festa vam provar una mica de tir amb arc. Déu nidó.
domingo, 2 de marzo de 2008
Avui tocava entreno duatlero
Però amb la marathó de Barcelona se m'han estruncat els plans...
A veure si encara ho podem arreglar.
Finalment 36km de bici esquivant la Marathó per creuar Barcelona i arribar a Collserola!
Enhorabona al maratonians com l'Alvaro que va acabar la seva segona duatló!!
A veure si encara ho podem arreglar.
Finalment 36km de bici esquivant la Marathó per creuar Barcelona i arribar a Collserola!
Enhorabona al maratonians com l'Alvaro que va acabar la seva segona duatló!!
jueves, 28 de febrero de 2008
Erase una vez... no fa tant de temps
Quan nevava i podiem fer coses com aquesta... Ho anyorem!!!!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya.
Esperem que això torni aviat.
Agraïments a l'Adrià que va sacrificar-se filmant.
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya.
Esperem que això torni aviat.
Agraïments a l'Adrià que va sacrificar-se filmant.
Running 9km
45' de rodar suau sense desnivell.
Pulsacions - no tinc la cinta
No he estirat gens - Mallllllllt fet!
Pulsacions - no tinc la cinta
No he estirat gens - Mallllllllt fet!
martes, 26 de febrero de 2008
Concert - Berk and the Virtual Band
Ahir al vespre vaig anar al concert d'aquesta jove banda catalana de Jazz a la Sala Bikini.
Berk and the virtual Band.
Piano, baix, guitarra, saxo i dues vocalistes molt bones. A destacar la vocalista de color amb una veu i una potencia impressionants.
Ens presentavem un conjunt de cançons clàssiques que tots coneixem reversionades en versió jazz. Realment bons per que li agradi aquest tipus de música. I un directe, és un directe.
Us passo uns links per si us ve de gust xafardejar.
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-OmLj-1wQBWg?b=1
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-3YAoQPmj-Ig?b=1
Berk and the virtual Band.
Piano, baix, guitarra, saxo i dues vocalistes molt bones. A destacar la vocalista de color amb una veu i una potencia impressionants.
Ens presentavem un conjunt de cançons clàssiques que tots coneixem reversionades en versió jazz. Realment bons per que li agradi aquest tipus de música. I un directe, és un directe.
Us passo uns links per si us ve de gust xafardejar.
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-OmLj-1wQBWg?b=1
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-3YAoQPmj-Ig?b=1
Piscina - 1100m
Series:
200m d'escalfament i estils.
7x100 crol. amb descansos de 1'-1'30 "aprox.
200 m de refredament.
Total 1100m
Temps aprox. uns 30'
Crec que cal millorar la tècnica i controlar millor les series. Em costa controlar.
200m d'escalfament i estils.
7x100 crol. amb descansos de 1'-1'30 "aprox.
200 m de refredament.
Total 1100m
Temps aprox. uns 30'
Crec que cal millorar la tècnica i controlar millor les series. Em costa controlar.
lunes, 25 de febrero de 2008
Marc Solà Pijoan aldente!
Des d'aquí una abraçada ben forta a la Judith i al Carles, perquè estan apunt de començar el "Curso práctico presencial para doctorarse en papis perfectos para toda la vida". Van culminar la seva llarga tesis sobre "Cómo superar un eterno noviazgo sin insuperables tropiezos" amb el casament, i ara fa nou mesos van superar les dures práctiques a que ens sotmet el matrimoni; per això actualment, estan apunt de començar el Doctorat a la coneguda universitat de "Padrazos".
En fi per tots dos, una forta abraçada i a veure quan veiem els primers plors d'en Marc, el nou bisontín. O li hem de dir epiquinho? Ja en parlarem, segur que com surti com els seus pares, dona molt de tema el nen.
Vinga, vinga que això ja ho tenim ben cuit!!
En fi per tots dos, una forta abraçada i a veure quan veiem els primers plors d'en Marc, el nou bisontín. O li hem de dir epiquinho? Ja en parlarem, segur que com surti com els seus pares, dona molt de tema el nen.
Vinga, vinga que això ja ho tenim ben cuit!!
Mi gozo en un pozo, ai, digo, Caldea
Bé, al final tantes espectatives en el entreno de muntanya d'aquest cap de setmana i va i me'l salto a la torera i olé!
O sigui que mi gozo en un pozo... o potser millor Mi gozo en Caldea, perquè dissabte a la tarda va ser d'un relax d'aquell de sortir amb cara de pa i a pas de tortuga a dormida de l'arxiconegut balneari andorrà.
Total, que l'entreno s'ha reduit a una carrera de 40 min dissabte al matí, suant com un animal, perquè la calorada era important.
Bé, també ho podriem arrodonir en plan Pro i dir que he fet un "stage" de 2 dies en alçada a 1600m. per carregar la sang de globus rojos, ejem, ejem. oi? Queda prou tècnic. Un, dos, tres, ja he salvat la mala conciència, però així no arribarem molt lluny.
Avui al migdia entreno de piscina. Suposo que uns 1000m. A veure si aquest cop no em descompto amb les piscines (sóc un desastre) i ho puc escriure exactament.
O sigui que mi gozo en un pozo... o potser millor Mi gozo en Caldea, perquè dissabte a la tarda va ser d'un relax d'aquell de sortir amb cara de pa i a pas de tortuga a dormida de l'arxiconegut balneari andorrà.
Total, que l'entreno s'ha reduit a una carrera de 40 min dissabte al matí, suant com un animal, perquè la calorada era important.
Bé, també ho podriem arrodonir en plan Pro i dir que he fet un "stage" de 2 dies en alçada a 1600m. per carregar la sang de globus rojos, ejem, ejem. oi? Queda prou tècnic. Un, dos, tres, ja he salvat la mala conciència, però així no arribarem molt lluny.
Avui al migdia entreno de piscina. Suposo que uns 1000m. A veure si aquest cop no em descompto amb les piscines (sóc un desastre) i ho puc escriure exactament.
viernes, 22 de febrero de 2008
Finde de muntanya!
Aquest cap de setmana pujo al Capcir a fer un parell de pics amb raquetes.
Cremarem les males energies i amunt que fa pujada!
Deixarem la bici com a assignatura pendent!
Cremarem les males energies i amunt que fa pujada!
Deixarem la bici com a assignatura pendent!
miércoles, 20 de febrero de 2008
Erase una vez...
Quan nevava i podiem fer coses com aquesta... Ho anyorem!!!!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya francesa.
Esperem poder-ho repetir ben aviat.
Aquesta és la primera prova de la edició d'un video. Si funciona ho tornarem a provar!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya francesa.
Esperem poder-ho repetir ben aviat.
Aquesta és la primera prova de la edició d'un video. Si funciona ho tornarem a provar!
Sort de l'entreno
Avui ha estat un dia per oblidar. Ha començat tot malament. Suposo que m'he degut aixecar amb el peu esquerra. Demà controlaré més el tema, perquè aquest ritme no és pot aguantar.
Volia fer piscina però a l'hora en que hi he anat estava desbordada de criaturetes aprenent a nedar i de mares enganxades al vidre tot babejant. Així que he preferit deixar-ho per un altre dia i en horaris més adeqüats. Qué hi farem.
Sort que al final del dia he aconseguit autoarrancar-me de casa i entrenar.
Total 40' de carrera suau en pla.
Pulsacions: Segueixo sense trobar la cinta del pit. (no sé on buscar, així que s'admeten suggeriments!).
20' d'estiraments.
Els necessitava. Estic més "tiesu" que un pal amb tantes tensions extres.
Volia fer piscina però a l'hora en que hi he anat estava desbordada de criaturetes aprenent a nedar i de mares enganxades al vidre tot babejant. Així que he preferit deixar-ho per un altre dia i en horaris més adeqüats. Qué hi farem.
Sort que al final del dia he aconseguit autoarrancar-me de casa i entrenar.
Total 40' de carrera suau en pla.
Pulsacions: Segueixo sense trobar la cinta del pit. (no sé on buscar, així que s'admeten suggeriments!).
20' d'estiraments.
Els necessitava. Estic més "tiesu" que un pal amb tantes tensions extres.
lunes, 18 de febrero de 2008
Per fi un Entreno com cal
Entre setmana no he pogut entrenar gens. Molta feina. Preocupat per altres temes.
Diumenge per fi un entreno com cal. Intento posar-me una mica el dia en btt i entrenar per millorar la transició.
Finalment faig
30km en Btt
Temps 2h.
800m de desnivell
Em canvio en 5' i a córrer.
Running.
8km
45' (aprox).
250m de desnivell
Pulsacions,ni idea, he perdut la cinta del pit en algún lloc de la lleonera.ups!
He acabat petat de quadriceps. Això em dona una idea de com estic. No massa bé.
Bé seguiré fent entreno-barreja d'aquest que faig jo per fer moltes coses i no optimitzar gaire, je, je, je. Però m'agrada tot! Que hi farem. Així que el proper finde toca muntanya al Capcir. Sierra de Madres! A veure si va bé. De mica en mica s'omple la pica!.
Diumenge per fi un entreno com cal. Intento posar-me una mica el dia en btt i entrenar per millorar la transició.
Finalment faig
30km en Btt
Temps 2h.
800m de desnivell
Em canvio en 5' i a córrer.
Running.
8km
45' (aprox).
250m de desnivell
Pulsacions,ni idea, he perdut la cinta del pit en algún lloc de la lleonera.ups!
He acabat petat de quadriceps. Això em dona una idea de com estic. No massa bé.
Bé seguiré fent entreno-barreja d'aquest que faig jo per fer moltes coses i no optimitzar gaire, je, je, je. Però m'agrada tot! Que hi farem. Així que el proper finde toca muntanya al Capcir. Sierra de Madres! A veure si va bé. De mica en mica s'omple la pica!.
miércoles, 13 de febrero de 2008
Esquí de muntanya -Pic Serrera 2912m Andorra
El retorn al blog a costat però aquí estem altre vegada per rescatar els entrenos i les fites esportives setmanals i plantar-les al blog. I si es reprodueixen, doncs millor que millor. Feina feta no fa destorb.
Aquest cap de setmana hem anat amb uns companys de l'UEC a fer el cim del Serrera per la Vall de Ransol.
Ha estat un cap de setmana esplèndit. Sol i més sol i una temperatura molt agradadable. La sortida de Barcelona a les 5h45' del matí es fa dura, però per sort aquest cop no em toca conduir i puc dormir alguna estona al seient del darrera del cotxe del Juanma.
Després d'anar a veure el Pic de Casamanya des del Coll d'Ordino i veure que fa molta pena i que té el llom pelat i més apunt per pasturar que per esquiar, decidim anar cap a la Vall de Ransol, i fer uns 500m de desnivell per escalfar i treure'ns el mono d'una vegada.
Anem a dormir a l'alberg de Sispony. Agradable i amb bon sopar. Ens passem la resta de la tarda jugant al Capitalista amb les cartes. El gran sopar amb pasta, sopa, pollastre, amanida, patates fregides i postre, ens deixa gairebé reventats i amb les bateries carregades per afrontar la pujada de diumenge. Veiem com el Barça empata miraculosament i anem a dormir.
Diumenge ens aixequem a les 7h15' i a les 8h ja estem preparats per esmorzar i amb els cotxes carregats. Comencem a foquejar aproximadament sobre les 10h. La temperatura a l'ombra és de -2C, així que ens espavilem per enllestir els preparatius i ens anem a esperar a un lloc amb sol.
En arribar al sol ens escalfem ràpidament. Remontem el torrent i flanquegem cap a l'esquerra de la Vall fins arribar a la primera canal que ens posa realment a prova les forces. L'Eli i l'Albert semblen molt forts i tiren d'entrada, però el mític Jordi Valent també demostra les seves aptituds d'esquiador-remuntador i puja a bon ritme. El grup s'allarga i ens esperem a dalt. Jo he pujat el primer tram amb la reductora posada i completement en vertical, però a la meitat he decidit que encara quedaven 500m de desnivell fins al cim i calia ser més conservador. De totes maneres m'ha agrafat la sensació de provar la potencia a tope!.
Després seguim tirant amb una part del grup, la Montse i l'Ari, que decideixen quedar-se al solet per culpa de les llagues. La Mireia ja ens havia abandonat al principi del dia per culpa d'una antiga lesió al genoll. Que et recuperis aviat!!
Anem pujant fins passat el Coll de la Mina, a uns 2700m. Allí ens reagrupem i decidim pujar tot i la poca neu. Alguns amb els esquís a l'esquena, altres sense esquís i altres donen mitja volta perquè les llagues ja els fan petir massa! El tram final és molt pedregós per la falta de neu, però no es fa molt llarg i fem Cim a les sobre les 13h45. Sin prisa pero sin pausa.
A la baixada esperem als dos joves freekies raqueteros del 3er grup, i nosaltres disfrutem a tope amb les pales de neu que queda. En un plis-plas arribem al cotxe. L'últim tram pel riu se'm fa pesat, perquè tinc les cames cansades i la neu no esta per bromes.
A la tornada intento dormir una estona. El Juanma diu que no li importa però ha conduit tot el viatge!! L'Albert finalment em demana de passar al darrera i dormir també!!
Desnivell positiu acumulat:
Dissabte: 500m
Diumenge: 1000m
Aquest cap de setmana hem anat amb uns companys de l'UEC a fer el cim del Serrera per la Vall de Ransol.
Ha estat un cap de setmana esplèndit. Sol i més sol i una temperatura molt agradadable. La sortida de Barcelona a les 5h45' del matí es fa dura, però per sort aquest cop no em toca conduir i puc dormir alguna estona al seient del darrera del cotxe del Juanma.
Després d'anar a veure el Pic de Casamanya des del Coll d'Ordino i veure que fa molta pena i que té el llom pelat i més apunt per pasturar que per esquiar, decidim anar cap a la Vall de Ransol, i fer uns 500m de desnivell per escalfar i treure'ns el mono d'una vegada.
Anem a dormir a l'alberg de Sispony. Agradable i amb bon sopar. Ens passem la resta de la tarda jugant al Capitalista amb les cartes. El gran sopar amb pasta, sopa, pollastre, amanida, patates fregides i postre, ens deixa gairebé reventats i amb les bateries carregades per afrontar la pujada de diumenge. Veiem com el Barça empata miraculosament i anem a dormir.
Diumenge ens aixequem a les 7h15' i a les 8h ja estem preparats per esmorzar i amb els cotxes carregats. Comencem a foquejar aproximadament sobre les 10h. La temperatura a l'ombra és de -2C, així que ens espavilem per enllestir els preparatius i ens anem a esperar a un lloc amb sol.
En arribar al sol ens escalfem ràpidament. Remontem el torrent i flanquegem cap a l'esquerra de la Vall fins arribar a la primera canal que ens posa realment a prova les forces. L'Eli i l'Albert semblen molt forts i tiren d'entrada, però el mític Jordi Valent també demostra les seves aptituds d'esquiador-remuntador i puja a bon ritme. El grup s'allarga i ens esperem a dalt. Jo he pujat el primer tram amb la reductora posada i completement en vertical, però a la meitat he decidit que encara quedaven 500m de desnivell fins al cim i calia ser més conservador. De totes maneres m'ha agrafat la sensació de provar la potencia a tope!.
Després seguim tirant amb una part del grup, la Montse i l'Ari, que decideixen quedar-se al solet per culpa de les llagues. La Mireia ja ens havia abandonat al principi del dia per culpa d'una antiga lesió al genoll. Que et recuperis aviat!!
Anem pujant fins passat el Coll de la Mina, a uns 2700m. Allí ens reagrupem i decidim pujar tot i la poca neu. Alguns amb els esquís a l'esquena, altres sense esquís i altres donen mitja volta perquè les llagues ja els fan petir massa! El tram final és molt pedregós per la falta de neu, però no es fa molt llarg i fem Cim a les sobre les 13h45. Sin prisa pero sin pausa.
A la baixada esperem als dos joves freekies raqueteros del 3er grup, i nosaltres disfrutem a tope amb les pales de neu que queda. En un plis-plas arribem al cotxe. L'últim tram pel riu se'm fa pesat, perquè tinc les cames cansades i la neu no esta per bromes.
A la tornada intento dormir una estona. El Juanma diu que no li importa però ha conduit tot el viatge!! L'Albert finalment em demana de passar al darrera i dormir també!!
Desnivell positiu acumulat:
Dissabte: 500m
Diumenge: 1000m
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
