Duatló d'alta muntanya de VAll Nord - Andorra

Ahir vam córrer a la Duatlo d'alta muntanya de Vall Nord a Andorra. Divendres vam pujar amb el Xavi i el David Ariño.
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m

La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!

Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!


Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!

Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).

La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.

Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.

Temps total: 3h18'19"
Posició 68
Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52