Quan nevava i podiem fer coses com aquesta... Ho anyorem!!!!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya.
Esperem que això torni aviat.
Agraïments a l'Adrià que va sacrificar-se filmant.
jueves, 28 de febrero de 2008
Running 9km
45' de rodar suau sense desnivell.
Pulsacions - no tinc la cinta
No he estirat gens - Mallllllllt fet!
Pulsacions - no tinc la cinta
No he estirat gens - Mallllllllt fet!
martes, 26 de febrero de 2008
Concert - Berk and the Virtual Band
Ahir al vespre vaig anar al concert d'aquesta jove banda catalana de Jazz a la Sala Bikini.
Berk and the virtual Band.
Piano, baix, guitarra, saxo i dues vocalistes molt bones. A destacar la vocalista de color amb una veu i una potencia impressionants.
Ens presentavem un conjunt de cançons clàssiques que tots coneixem reversionades en versió jazz. Realment bons per que li agradi aquest tipus de música. I un directe, és un directe.
Us passo uns links per si us ve de gust xafardejar.
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-OmLj-1wQBWg?b=1
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-3YAoQPmj-Ig?b=1
Berk and the virtual Band.
Piano, baix, guitarra, saxo i dues vocalistes molt bones. A destacar la vocalista de color amb una veu i una potencia impressionants.
Ens presentavem un conjunt de cançons clàssiques que tots coneixem reversionades en versió jazz. Realment bons per que li agradi aquest tipus de música. I un directe, és un directe.
Us passo uns links per si us ve de gust xafardejar.
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-OmLj-1wQBWg?b=1
http://www.last.fm/music/Berk+and+The+Virtual+Band/+videos/+1-3YAoQPmj-Ig?b=1
Piscina - 1100m
Series:
200m d'escalfament i estils.
7x100 crol. amb descansos de 1'-1'30 "aprox.
200 m de refredament.
Total 1100m
Temps aprox. uns 30'
Crec que cal millorar la tècnica i controlar millor les series. Em costa controlar.
200m d'escalfament i estils.
7x100 crol. amb descansos de 1'-1'30 "aprox.
200 m de refredament.
Total 1100m
Temps aprox. uns 30'
Crec que cal millorar la tècnica i controlar millor les series. Em costa controlar.
lunes, 25 de febrero de 2008
Marc Solà Pijoan aldente!
Des d'aquí una abraçada ben forta a la Judith i al Carles, perquè estan apunt de començar el "Curso práctico presencial para doctorarse en papis perfectos para toda la vida". Van culminar la seva llarga tesis sobre "Cómo superar un eterno noviazgo sin insuperables tropiezos" amb el casament, i ara fa nou mesos van superar les dures práctiques a que ens sotmet el matrimoni; per això actualment, estan apunt de començar el Doctorat a la coneguda universitat de "Padrazos".
En fi per tots dos, una forta abraçada i a veure quan veiem els primers plors d'en Marc, el nou bisontín. O li hem de dir epiquinho? Ja en parlarem, segur que com surti com els seus pares, dona molt de tema el nen.
Vinga, vinga que això ja ho tenim ben cuit!!
En fi per tots dos, una forta abraçada i a veure quan veiem els primers plors d'en Marc, el nou bisontín. O li hem de dir epiquinho? Ja en parlarem, segur que com surti com els seus pares, dona molt de tema el nen.
Vinga, vinga que això ja ho tenim ben cuit!!
Mi gozo en un pozo, ai, digo, Caldea
Bé, al final tantes espectatives en el entreno de muntanya d'aquest cap de setmana i va i me'l salto a la torera i olé!
O sigui que mi gozo en un pozo... o potser millor Mi gozo en Caldea, perquè dissabte a la tarda va ser d'un relax d'aquell de sortir amb cara de pa i a pas de tortuga a dormida de l'arxiconegut balneari andorrà.
Total, que l'entreno s'ha reduit a una carrera de 40 min dissabte al matí, suant com un animal, perquè la calorada era important.
Bé, també ho podriem arrodonir en plan Pro i dir que he fet un "stage" de 2 dies en alçada a 1600m. per carregar la sang de globus rojos, ejem, ejem. oi? Queda prou tècnic. Un, dos, tres, ja he salvat la mala conciència, però així no arribarem molt lluny.
Avui al migdia entreno de piscina. Suposo que uns 1000m. A veure si aquest cop no em descompto amb les piscines (sóc un desastre) i ho puc escriure exactament.
O sigui que mi gozo en un pozo... o potser millor Mi gozo en Caldea, perquè dissabte a la tarda va ser d'un relax d'aquell de sortir amb cara de pa i a pas de tortuga a dormida de l'arxiconegut balneari andorrà.
Total, que l'entreno s'ha reduit a una carrera de 40 min dissabte al matí, suant com un animal, perquè la calorada era important.
Bé, també ho podriem arrodonir en plan Pro i dir que he fet un "stage" de 2 dies en alçada a 1600m. per carregar la sang de globus rojos, ejem, ejem. oi? Queda prou tècnic. Un, dos, tres, ja he salvat la mala conciència, però així no arribarem molt lluny.
Avui al migdia entreno de piscina. Suposo que uns 1000m. A veure si aquest cop no em descompto amb les piscines (sóc un desastre) i ho puc escriure exactament.
viernes, 22 de febrero de 2008
Finde de muntanya!
Aquest cap de setmana pujo al Capcir a fer un parell de pics amb raquetes.
Cremarem les males energies i amunt que fa pujada!
Deixarem la bici com a assignatura pendent!
Cremarem les males energies i amunt que fa pujada!
Deixarem la bici com a assignatura pendent!
miércoles, 20 de febrero de 2008
Erase una vez...
Quan nevava i podiem fer coses com aquesta... Ho anyorem!!!!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya francesa.
Esperem poder-ho repetir ben aviat.
Aquesta és la primera prova de la edició d'un video. Si funciona ho tornarem a provar!
I no és Canada, és el Capcir a la Cerdanya francesa.
Esperem poder-ho repetir ben aviat.
Aquesta és la primera prova de la edició d'un video. Si funciona ho tornarem a provar!
Sort de l'entreno
Avui ha estat un dia per oblidar. Ha començat tot malament. Suposo que m'he degut aixecar amb el peu esquerra. Demà controlaré més el tema, perquè aquest ritme no és pot aguantar.
Volia fer piscina però a l'hora en que hi he anat estava desbordada de criaturetes aprenent a nedar i de mares enganxades al vidre tot babejant. Així que he preferit deixar-ho per un altre dia i en horaris més adeqüats. Qué hi farem.
Sort que al final del dia he aconseguit autoarrancar-me de casa i entrenar.
Total 40' de carrera suau en pla.
Pulsacions: Segueixo sense trobar la cinta del pit. (no sé on buscar, així que s'admeten suggeriments!).
20' d'estiraments.
Els necessitava. Estic més "tiesu" que un pal amb tantes tensions extres.
Volia fer piscina però a l'hora en que hi he anat estava desbordada de criaturetes aprenent a nedar i de mares enganxades al vidre tot babejant. Així que he preferit deixar-ho per un altre dia i en horaris més adeqüats. Qué hi farem.
Sort que al final del dia he aconseguit autoarrancar-me de casa i entrenar.
Total 40' de carrera suau en pla.
Pulsacions: Segueixo sense trobar la cinta del pit. (no sé on buscar, així que s'admeten suggeriments!).
20' d'estiraments.
Els necessitava. Estic més "tiesu" que un pal amb tantes tensions extres.
lunes, 18 de febrero de 2008
Per fi un Entreno com cal
Entre setmana no he pogut entrenar gens. Molta feina. Preocupat per altres temes.
Diumenge per fi un entreno com cal. Intento posar-me una mica el dia en btt i entrenar per millorar la transició.
Finalment faig
30km en Btt
Temps 2h.
800m de desnivell
Em canvio en 5' i a córrer.
Running.
8km
45' (aprox).
250m de desnivell
Pulsacions,ni idea, he perdut la cinta del pit en algún lloc de la lleonera.ups!
He acabat petat de quadriceps. Això em dona una idea de com estic. No massa bé.
Bé seguiré fent entreno-barreja d'aquest que faig jo per fer moltes coses i no optimitzar gaire, je, je, je. Però m'agrada tot! Que hi farem. Així que el proper finde toca muntanya al Capcir. Sierra de Madres! A veure si va bé. De mica en mica s'omple la pica!.
Diumenge per fi un entreno com cal. Intento posar-me una mica el dia en btt i entrenar per millorar la transició.
Finalment faig
30km en Btt
Temps 2h.
800m de desnivell
Em canvio en 5' i a córrer.
Running.
8km
45' (aprox).
250m de desnivell
Pulsacions,ni idea, he perdut la cinta del pit en algún lloc de la lleonera.ups!
He acabat petat de quadriceps. Això em dona una idea de com estic. No massa bé.
Bé seguiré fent entreno-barreja d'aquest que faig jo per fer moltes coses i no optimitzar gaire, je, je, je. Però m'agrada tot! Que hi farem. Així que el proper finde toca muntanya al Capcir. Sierra de Madres! A veure si va bé. De mica en mica s'omple la pica!.
miércoles, 13 de febrero de 2008
Esquí de muntanya -Pic Serrera 2912m Andorra
El retorn al blog a costat però aquí estem altre vegada per rescatar els entrenos i les fites esportives setmanals i plantar-les al blog. I si es reprodueixen, doncs millor que millor. Feina feta no fa destorb.
Aquest cap de setmana hem anat amb uns companys de l'UEC a fer el cim del Serrera per la Vall de Ransol.
Ha estat un cap de setmana esplèndit. Sol i més sol i una temperatura molt agradadable. La sortida de Barcelona a les 5h45' del matí es fa dura, però per sort aquest cop no em toca conduir i puc dormir alguna estona al seient del darrera del cotxe del Juanma.
Després d'anar a veure el Pic de Casamanya des del Coll d'Ordino i veure que fa molta pena i que té el llom pelat i més apunt per pasturar que per esquiar, decidim anar cap a la Vall de Ransol, i fer uns 500m de desnivell per escalfar i treure'ns el mono d'una vegada.
Anem a dormir a l'alberg de Sispony. Agradable i amb bon sopar. Ens passem la resta de la tarda jugant al Capitalista amb les cartes. El gran sopar amb pasta, sopa, pollastre, amanida, patates fregides i postre, ens deixa gairebé reventats i amb les bateries carregades per afrontar la pujada de diumenge. Veiem com el Barça empata miraculosament i anem a dormir.
Diumenge ens aixequem a les 7h15' i a les 8h ja estem preparats per esmorzar i amb els cotxes carregats. Comencem a foquejar aproximadament sobre les 10h. La temperatura a l'ombra és de -2C, així que ens espavilem per enllestir els preparatius i ens anem a esperar a un lloc amb sol.
En arribar al sol ens escalfem ràpidament. Remontem el torrent i flanquegem cap a l'esquerra de la Vall fins arribar a la primera canal que ens posa realment a prova les forces. L'Eli i l'Albert semblen molt forts i tiren d'entrada, però el mític Jordi Valent també demostra les seves aptituds d'esquiador-remuntador i puja a bon ritme. El grup s'allarga i ens esperem a dalt. Jo he pujat el primer tram amb la reductora posada i completement en vertical, però a la meitat he decidit que encara quedaven 500m de desnivell fins al cim i calia ser més conservador. De totes maneres m'ha agrafat la sensació de provar la potencia a tope!.
Després seguim tirant amb una part del grup, la Montse i l'Ari, que decideixen quedar-se al solet per culpa de les llagues. La Mireia ja ens havia abandonat al principi del dia per culpa d'una antiga lesió al genoll. Que et recuperis aviat!!
Anem pujant fins passat el Coll de la Mina, a uns 2700m. Allí ens reagrupem i decidim pujar tot i la poca neu. Alguns amb els esquís a l'esquena, altres sense esquís i altres donen mitja volta perquè les llagues ja els fan petir massa! El tram final és molt pedregós per la falta de neu, però no es fa molt llarg i fem Cim a les sobre les 13h45. Sin prisa pero sin pausa.
A la baixada esperem als dos joves freekies raqueteros del 3er grup, i nosaltres disfrutem a tope amb les pales de neu que queda. En un plis-plas arribem al cotxe. L'últim tram pel riu se'm fa pesat, perquè tinc les cames cansades i la neu no esta per bromes.
A la tornada intento dormir una estona. El Juanma diu que no li importa però ha conduit tot el viatge!! L'Albert finalment em demana de passar al darrera i dormir també!!
Desnivell positiu acumulat:
Dissabte: 500m
Diumenge: 1000m
Aquest cap de setmana hem anat amb uns companys de l'UEC a fer el cim del Serrera per la Vall de Ransol.
Ha estat un cap de setmana esplèndit. Sol i més sol i una temperatura molt agradadable. La sortida de Barcelona a les 5h45' del matí es fa dura, però per sort aquest cop no em toca conduir i puc dormir alguna estona al seient del darrera del cotxe del Juanma.
Després d'anar a veure el Pic de Casamanya des del Coll d'Ordino i veure que fa molta pena i que té el llom pelat i més apunt per pasturar que per esquiar, decidim anar cap a la Vall de Ransol, i fer uns 500m de desnivell per escalfar i treure'ns el mono d'una vegada.
Anem a dormir a l'alberg de Sispony. Agradable i amb bon sopar. Ens passem la resta de la tarda jugant al Capitalista amb les cartes. El gran sopar amb pasta, sopa, pollastre, amanida, patates fregides i postre, ens deixa gairebé reventats i amb les bateries carregades per afrontar la pujada de diumenge. Veiem com el Barça empata miraculosament i anem a dormir.
Diumenge ens aixequem a les 7h15' i a les 8h ja estem preparats per esmorzar i amb els cotxes carregats. Comencem a foquejar aproximadament sobre les 10h. La temperatura a l'ombra és de -2C, així que ens espavilem per enllestir els preparatius i ens anem a esperar a un lloc amb sol.
En arribar al sol ens escalfem ràpidament. Remontem el torrent i flanquegem cap a l'esquerra de la Vall fins arribar a la primera canal que ens posa realment a prova les forces. L'Eli i l'Albert semblen molt forts i tiren d'entrada, però el mític Jordi Valent també demostra les seves aptituds d'esquiador-remuntador i puja a bon ritme. El grup s'allarga i ens esperem a dalt. Jo he pujat el primer tram amb la reductora posada i completement en vertical, però a la meitat he decidit que encara quedaven 500m de desnivell fins al cim i calia ser més conservador. De totes maneres m'ha agrafat la sensació de provar la potencia a tope!.
Després seguim tirant amb una part del grup, la Montse i l'Ari, que decideixen quedar-se al solet per culpa de les llagues. La Mireia ja ens havia abandonat al principi del dia per culpa d'una antiga lesió al genoll. Que et recuperis aviat!!
Anem pujant fins passat el Coll de la Mina, a uns 2700m. Allí ens reagrupem i decidim pujar tot i la poca neu. Alguns amb els esquís a l'esquena, altres sense esquís i altres donen mitja volta perquè les llagues ja els fan petir massa! El tram final és molt pedregós per la falta de neu, però no es fa molt llarg i fem Cim a les sobre les 13h45. Sin prisa pero sin pausa.
A la baixada esperem als dos joves freekies raqueteros del 3er grup, i nosaltres disfrutem a tope amb les pales de neu que queda. En un plis-plas arribem al cotxe. L'últim tram pel riu se'm fa pesat, perquè tinc les cames cansades i la neu no esta per bromes.
A la tornada intento dormir una estona. El Juanma diu que no li importa però ha conduit tot el viatge!! L'Albert finalment em demana de passar al darrera i dormir també!!
Desnivell positiu acumulat:
Dissabte: 500m
Diumenge: 1000m
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
