El dijous 31 de Juliol per rematar el mes ens proposem travessar d'oest a est el Massís de Montserrat. Quedem a casa el David. Sortim de Sant Cugat el Xavi, el David i jo molt puntuals. (aquest cop ho hem aconseguit!! INCREIBLE!!) Això d'estar de Rodríguez en permet aquestes coses, je,je,je.
Després de caravanes varies per la AP7, arribem a les coves del Salitre de Collbató a les 18h30'. Allí ens reunim amb el cap de travessa, el Ferran Pinyol, un expert en Montserrat que ben aviat es reciclarà per convertir-se en Duatlero! Iep! i també se'ns uneix la Leia, la gossa del Ferran, una bèstia docil i forta com un roure, que per cert em deixa el maletero amb un record de pels inesborrable!!! Mecatxisen la mar serena!! El meu consol és que ja no estava massa net, ejem, ejem...
Deixem el primer cotxe allà mateix i continuem amb el meu cap al punt de sortida, a l'altre costat del massís. En un plis plas arribem a Can Massana, situat sobre l'antiga carretera que uneix El Bruc i Manresa. Un cop allà ens adonem dels 36º de temperatura que fa fora tot i ser quasi les 19h i ens anem concienciant a passar molta i molta calor.
Comencem a pujar caminant per la pista en bon estat però que ja anuncia els còdols arrodonits que ens anirem trobant durant tota la travessa i que, mé endavant, ens castigaràn de valent els tormells i l'equilibri.
Al cap d'uns 10 minuts de xerrar i escalfar i començar a suar com a cantimplores foradades, el Ferran ens indica un corriol i tots els seguim. Definitivament toca posar-se les piles i comencem a córrer corriol amunt... Uff, uff El grupet s'estira però ningú perd el carro, tot i que tots notem que per començar aquell ritme és fortillo. El Ferran esta molt fort, i com sempre, a nosaltres ens costa entrar en el bon ritme!. En un plis plas i molta suor arribem al Refugi d'Agulles Vincenç Barbe. Allà ens creuem amb tres escaladors que baixen i pleguen per avui. Seguim pujant, tot i que una mica desconcertats perquè el Ferran ens diu que no, que allò no puja... JODER!!! Però si no fem més que pujar... però encara queda fer la cabra...
Finalment comencem a fer el cabra per arribar al Coll del Porc que deixem a mà esquerra. Les vistes comencen a ser espectaculars, i per sort el camí es va amagant i és molt ombrívol. Menys mal perquè sino haguessim acabat com ous ferrats! I ens haguessin hagut de recollir amb espàtula!, je,je La calor era realment asfixiant.
En arribar al Mont Gros ens trobem amb uns antics coneguts, de btt i de raids. El JuanMa de l'equip de HP. Xerrem una estona, agafem aire i seguim amunt, encara ens queden un parell d'hores per endavant. El tram més dur de pujada i tota la baixada abismal fins a les coves de Salitre a Collbató.
A partir d'aquest punt el camí es converteix en un trencacames absolut, amb baixades correns temeraries entre els arbres per les canals, i amb pujades infernals que no ens deixen respirar. Val a dir que les pujades ens les prenem amb més calma...
El Xavi diu...-Sembles Tonto pujant aquestes pendents- perquè ens fotem un fart de relliscar, i els arbres i arbustos ens ajuden moltíssiim a superar el desnivell amb més rapidesa i comoditat.
Arribem a la Canal de la Llum, un altre dels punts emblematics de la ruta. Allò trempa de debó! Ja comencem a anar curts d'aigüa, i el David comença gemegar que esta mort de sed... i té raó, estem suant moltíssim i no hi ha aigüa en tot el camí. Tot i que tots hem començat amb una bona reserva d'aigüa de 1,5l o 2l, ara ja no anem sobrat i toca fer els sorbitos més curts. L'aigüa comença a estar calenta, tot i els cubets de gel que hi hem posat abans de sortir... (això els previsors, és clar!)
Arribem al trencant de Sant Geroni, i allí decidim no arribar-nos hi tot i que ens queda a uns 10 minuts, però preferim no fer el camí d'anar i tornar i evitar que se'ns faci de nit baixant. En aquest punt descansem uns 5 minuts i mengem algun carmel i una barrita.
Aquí el camí va planejant per l'interior del massis i ens unim al arxiconegut camí de Sant Joan que quasi sempre és ple a bessar de gent passejant-hi. Avui és un dia laborable i molt tard, així que només hi som nosaltres. El tram de camí ens ofereix unes vistes genials sobre el mític Caball Bernat i el conegut Gorro Frigi. Després de fer-nos alguna foto de record amb el super mobil del Xavi "Touch screen", seguim endavant a bon ritme. El Ferran afluixa una mica i el David i jo agafem el relleu per seguir correns. De sobte el Ferran ens fa canviar el rumb i COLLONS!! ens toca remuntar una petita pujada per canviar de vessant i iniciar la baixada sobtada cap a Collbató. Abans de canviar de bessant deixem al fons el Monestir. Arribem a una pista que desemboca a Sant Joan, i de sobte iniciem la baixada cap a les Coves per un corriol molt tècnic que ens obliga a posar la máxima atenció en els peus i la màxima tensió en els tormell per tal que no es torssin i anem per terra. El Ferran i jo ens distanciem... bons baixadors, je,je i el Xavi i el David queden uns metres enrera. De sobte els perdem de vista, resulta que el Xavi te una urgència de la natura i s'ha de baixar els pantalons... RRRRRA! Un cop més tranquil i amb l'ajut dels codols de Montserrat, seguiexen baixant. Ens trobem tots 4 i el gos uns metres més avall, just al costat d'uns Cabrirols de muntanya. La Leila es torna boja perseguint-los, però no hi ha remei, aquest animals fan el que volen amb les pendents. Pugen i baixen com nosaltres caminem per casa... INCREIBLE!!! Ens els quedem mirant una estona i seguim avall ja més agrupats. Després deixem el corriol i agafem el camí amb esglaons de fa segles fets pels monjos de Montserrat. Acollonant com pujaven i baixaven per allà, perquè el camí trempava molt i molt... i baixar ens acabar de castigar i rematar les cames!! Déu nidó...
Poc a poc s'ha anat fent fosc, i arribem al parking de les coves amb les cames cansades i la sensació d'haver fet una gran travessa en un temps força bo. 3h05' (TODO INCLUIDO) Amb parades per xerrar, beure i mirar algún tram de paisatge.
Arribem força bé, tot i que amb una sed de cavall!! Per sort la font del parking funciona!!! Oooolé!
Felicitacions per l'organitzador (DAvid) i pel guía (Ferran), pels Fotografs (Dani i Xavi), i per la gossa més escaladora de Montserrat, la Leia, je,je i ja hi som tots!
Tornem a buscar el meu cotxe a Can Massana, ens despedim del Ferran que torna a Manresa, i anem a l'última etapa del dia...
El banyet a la piscina de can Xavi, i el sopar que ens ha promés, amb hamburgueses de primera!!!
I atenció... un cop a la piscina ens agafa un titiriteo a tots tres que vol dir que ens cal menjar perquè no és gens normal, l'aigüa de la piscina esta força calenta!!! Joder!! Debem estar fatal!!!
Una travessa molt recomanable... només ens ha faltat una font al mig del camí, je,je
Per últim només afegir mireu quins peus ens han quedat!!! Uffff
Temps total: 3h05min
Kms: aprox uns 18km-20km?
Desnivell positiu acumulat: Home Déu nidó, si quasi em pujat a Sant Geroni, no? I em fet muntanya russa per un tubo!!!!
Temporada: riguroso verano.... uff,uff
No hay comentarios:
Publicar un comentario