domingo, 29 de junio de 2008

Duatló d'alta muntanya de VAll Nord - Andorra

Ahir vam córrer a la Duatlo d'alta muntanya de Vall Nord a Andorra. Divendres vam pujar amb el Xavi i el David Ariño.
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m

La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!

Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!


Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!

Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).

La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.

Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.

Temps total: 3h18'19"
Posició 68

Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52

domingo, 22 de junio de 2008

Triatló de muntanya Ciutat de Balaguer - Campionat de Catalunya de triatló de Muntanya

Ahir vaig anar a aquesta triatlo de muntanya. Era la prova del Campionat de Catalunya de Triatlo de Muntanya, i hi havia uns lolos que feien por. Va fer una calor brutal, i el tram de btt es va fer duríssim. La sortida va ser al voltant de les 16h45' al pantà de Sant Llorenç. Allà hi havia un circuit triangular marcat per tres boies d'uns 750m. La temperatura de l'aigüa era ideal i no calia neopré. Hi havia uns 150 inscrits.
L'element més dur se'ns dubte era la forta calor i la baixa humitat, que ens farien deshidratar amb molta facil·litat sobretot durant els 30 kms de btt.


Les sensacions a l'aigüa van ser bones, tot i que sempre surts més fort del compte i a la primera boia vaig haver de fer una mica de braça per recuperar. Però després em vaig sentir prou bé. De l'aigüa vaig sortir a la posició 76. Vaig córrer fins on teniem a la primera zona de transcisió, em calço les sabates i a pedalar!
Sortim en un pla de carretera ascendent suau que va anar bé per escalfar, però em costa perquè nedant m'he petat una mica i necessito recuperar. Al cap d'uns 2km entrem a una pista pedregosa que comença a pujar i que ens porta a superar uns 400m de desnivell de cop. Intento agafar ritme i anar bebent. Em passa gent que va forta pujant i perdo unes 10 o 15 posicions que més endavant tornaré a recuperar. Yo a lo mío! Sé que la baixada és molt técnica i trialera i compto que allà apretaré i els recuperaré tot l'aventatge. Pujant trobo a faltar més preparació en bici. Em falta molta xispa i vaig fent però sense el que podria ser. Després d'aquest tram sense quasi vent, la calor em va desgastant i em vaig quedant sec. Per sort trobem algún avituallament on ens donen ampolles d'aigüa fresca!! ufffffff uns moments de plaer i em tiro l'aigüa per sobre sense parar. Allí no para ni cristuuuu!! Entrem en alguns trams de descens molt tècnics i començo a disfrutar de debó i a donar al màxim! No em passa ningú i aconsegueixo anar passant a tots els que se m'han avançat a la pujada.

A partir d'aquí queden encara 20kms que van alternant trialeres i trams molt tècnics on pots caure i pots enganxar-te facilment amb algunes pujades infernals que trenquen totalment el ritme. Aquestes trencades de ritme em van castigant poc a poc, i de mica en mica noto que ja no tinc els reflexes tan a punt. De tota manera l'experiència baixant em permet seguir avançant gent. Imagino que tots estem igual de tocats! La veritat es que a la Epic en aquests trams se li treu molt de suc!!! I estic molt content de l'última revisió que li vaig fer. A més els neumàtics Larsen que em aconsellar el Carles també es porten de meravella!!

Finalment arribo a l'última transició de Balaguer en una posició semblant a la que he sortit de l'aigüa.
L´últim tram de running és matador.Vaig molt tocat i em noto molt deshidratat tot i l'aigüa que he prés, però ja queda molt poc. Hem de donar dues voltes per un circuit urbà molt dur de desnivell, i amb fortíssimes pujades per escalinates que ens porten a la catedral i baixades que castiguen les cames. El tram de 254 escales fins a l'església de Santa Maria l'haig de fer a peu, no em vull castigar més... estic realment tocat!
Al final faig la segona volta amb millors sensacions que la primera. Suposo que les cames ja s'han acostumat a córrer i començo a rodar millor.
Entro a meta per fi!!!! I ja tenim al sac la Triatló de muntanya de Balaguer!!
He patit molt i la calor ens ha castigat moltíssim fent molt més dur de l'esperat tot el recorregut de btt, però al final ho hem aconseguit!!

TEMPS TOTAL: 3h06'35"
Posició final: 77
Temps tram natació: 0:14:25
Temps tram btt: 2:16:04
Temps tram running: 0:36:06

Estic satisfet, però sóc conscient que hauria de millorar sobretot per arribar al tram de running més sencer, i per superar els trams de pujada en btt amb més solvencia. Podria guanyar unes 20 posicions.

El guanyador va ser l'Eduard Barceló. I en femines la Neus Parcerisses. Suposo que ens els tornarem a trobar a les XM series.
La setmana que ve hi ha la XM series de Vall Nord, a veure si m'animo.

Trobareu més fotos aquí
http://www.pedala.cat/triatlo/galeria/

martes, 17 de junio de 2008

BTT per la Serra Cavallera

Dissabte agafem la bici amb el Carles Gamez i pugem fins a Sant Pau de Seguries per fer una ruta per allà.
Passat Sant Pau de Seguries, deixem el cotxe a la colònia Estevenell a pocs kilometres de Camprodon.
Ens canviem i comencem a pujar per una pista endemoniada. No sé si per sort o per desgràcia però la pista que ens ha d'apropar a Ogassa i al Coll de Pal esta encimentada. En poca estona remontem tot el desnivell de la Serra Cavallera i ens plantem ben amunt. Hi ha molts núvols i el dia no ens deixa gaudir del tot de la vista sobre la vall, però la veritat es que la fresca, per no dir el fred, s'agraeix. A baix estavem a 12º, però a mida que anem pujant i arribant a la carena fa més fred i el vent molesta una mica més.
Seguim forces kms per la mateixa pista encimentada, que deixem uns 3 kms abans d'arribar a Ogassa. Agafem una pista amb molta pedra suelta i amb un pendent molt dur que es dirigeix directament al Coll de Pal i que ens deixa a 1745m. La pujada és tecnicament difícil i molt dura, però alhora molt recomanable pels bons escaladors. Un bon entreno. La baixada no la podem disfrutar al màxim. Jo m'he quedat sense les pastilles del fre del darrera i al Carles se li ha trencat el fre del davant, així que tots dos frenant a mitjes, no fem gens el kamicaze. Un altre dia serà. Avui toca ser conservadors! El terreny esta humit i no permet bromes...
Al final ens surten 29kms amb un desnivell positiu acumulat de 1100-1200m.
Un dia amb poques vistes però amb una temperatura genial per pedalar en ple Juny per la Serra Cavallera!
Ho repetirem!

S'acosta la triatlo de muntanya de Balaguer



Aquest dissabte arriba la cita de la triatlo de muntanya de Balaguer.
Seràn 750m al panta de Sant Llorenç, i allà agafem la bici.D'aquí seràn 30 km per muntanya amb pistes i algunes trialeres de nivell que faran el recorregut força divertit pels bons baixadors. Pugem per Vilanova de la Sal fins al Puig de la Verge. Són uns 650 m de desnivell. Després baixem mantenim l'alçada fins a la Torreta del les quatre Batlles i comencem el descens per trialeres fins a Balaguer.
Llavors només ens quedarán 5km pel circuit urbà de Balaguer. Amb poc desnivell però amb alguna pujada sobtada. Això em pot ajudar una mica, ja que tot plà m'atabala i m'aburreix!

Segur que patirem, però hi ha moltes ganes!!
El nivell de la prova serà molt alt, perquè forma part del Campionat Nacional de Trialtó de Muntanya.
Farem el que podrem!!

Per més informació i veure el video...
http://www.pedala.cat/triatlo/muntanya.php