Com que al Juliol no en vam tenir prou, hem tornat! I aquest cop provant de filmar alguna cosa. Aquí queda l'intent, je,je,je amb molt bones intencions això si...i per fer unes rises serveix. I per entrenar la duatló que ens espera també. Com patirem!!! Esperem que algún dia enganxarem el cim amb sol, oi? mecatxisen la mar! Quin fred!
Ben aviat la crònica.
martes, 30 de septiembre de 2008
domingo, 28 de septiembre de 2008
Moments d'un viatge
Aquest video és una petita mostra d'alguns moments del viatge a Namibia i Botswana d'aquest estiu.
Poc esport això si, però moltes sensacions.
Poc esport això si, però moltes sensacions.
lunes, 8 de septiembre de 2008
Inscripcions Duatlo de Muntanya Puigmal
Ieps! Aquest vespre a les 20h s'obren les incripcions de la Duatlo de muntanya més multitudinària de la temporada, que aquesta any es celebrarà el 19 d'octubre. El link es podrà trobar a la web del Centre Excursionista de Terrassa.
Com sempre val més que ens anem preparant pels 1.900m de desnivell i pel fred que ens acompanya al començar la prova, el vent, potser les primeres neus, les rampes sostingudes de pujada a Fontalba i la baixada infernal des del Puigmal fins a Núria que ens destroçarà els quadriceps. Au, menys queixar-se i a entrenar que falta ens fa!
Com sempre val més que ens anem preparant pels 1.900m de desnivell i pel fred que ens acompanya al començar la prova, el vent, potser les primeres neus, les rampes sostingudes de pujada a Fontalba i la baixada infernal des del Puigmal fins a Núria que ens destroçarà els quadriceps. Au, menys queixar-se i a entrenar que falta ens fa!
martes, 26 de agosto de 2008
EXTREME Rafting al Zambezi River - ZAMBIA
Les vacances s'han acabat i el rondo per Namibia, Botswana i Zambia també, però després de passejar i dissecar-nos pels deserts solitaris del Naukluf i el Namib i de cantar l'AKUNAMATATA amb l'arca de Noé africana al complert a Chobe National Park, vam decidir fer un repicó i remullar-nos a les aigües bestials del Zambezi River, el paradís mundial del Rafting Extrem i els esports d'aventura... Una de les capbussades més BESTIALs del mundo mundial!
A les 7h45' ens passa a recollir el camió per l'hotel de LIVINGSTONE. Com sempre la meva puntualitat és justeta i els nervis a flor de pell dels companys ens fan guanyar alguna bronquilla... res d'importancia... però calia esmorzar bé, que l'adrenalina s'ho valia!! Tipic English breakfast de mongetes amb tomaquet (beans), ous remenats (scrambled eggs), i salsitxes... je,je,je uns gots de suc per hidratar-nos un café per despertar-nos i ja tenim tot el que cal per resistir un dels descensos en rafting més potents del món juntament amb els del Nepal.
Es tracta de 13 km de descens per aigües bravíssimes amb 24 ràpids dels que 6 són de grau 5 i un de grau 6(que és fa per fora).
Estan situats just on acaben les arxiconegudes Catarates Victoria descobertes pel Dr. Livingstone fa més de 150 anys, i que fan frontera entre Zimbawe i Zambia. Es un descens que dura tot el dia. Nosaltres pero només farem el primer tram de 10 ràpids que inclou la majoria de grau més alt perquè volem aprofitar per fer altres coses per la tarda.
Abans de començar ens reunim amb els altres participants i el "Captain Potatoe" ens fa un petit briefing del que serà el descens. I ens explica les normes de seguretat més importants per tal d'evitar la major part dels riscos evitables... Malgrat tot també ens fan firmar un paper d'exempció de responsabilitats... ummmmm això vol dir que la cosa es seriosa.... i ho sabem, així que no val a badar... El tema no és de jiji, jaja i anar baixant. Les cares se'ns posen tenses i escoltem atentament procurant que els detalls que se'ns escapin de l'anglès zambià del capità Potatoe siguin els menors possibles.
Ens fem les fotos i iniciem el descens de 100m de desnivell a peu per dins el canó fins al peu de les aigües del riu. Un cop a la barca, assajem les maniobres que han de portar pels ràpids amb seguretat a les ordres del capità Steven. Right Turn, Left Turn, Forward, Back, Stop i el millor de tots, el més esperat... Get Down, o sigui asseure's en plan "marica l'últim" i aguantar com puguis agafat a la corda i no caureeeee!!. Tot plegat ens costa de coordinar, però finalment ens en sortim prou bé... A la barca estem La Margaux, el Jose, el Miquel, la Rosa i jo. Els altres no son del grup. En una altra barca hi ha el Gabri, l'Andreu, l'Helena, la Iolanda i la Mª Antonia. El José no ha fet Rafting en la vida, i tot i que esta acostumat al barranquisme i a les sensacions fortes, la manca de control d'aquest esport i el desconeixement absolut juntament amb el nivell dels ràpids, el tenen acollonido... Tot i així el tio es posa al davant de tot de la barca... Valent!!!!
Iniciem els primers ràpids de nivell 4 i la cosa va prou bé. Molt emocionant però controlat... Fins que amb el núm 4. comencem els de nivell 5. El primer és el "Morning Glory" allà comencem a flipar... i el núm 5 es el "Starway to Heaven", i el 7 el "Guilliver's travel". Aquest ens exigeix molta destressa i punteria perqué és molt llarg i cal passar encertadament entre dues pedres molt grosses o podem tenir problemes de debó...
I per rematar la feina arribem al esperat núm 8, el "Midnight Diner". Allà el captain Steven ens dona la opció de passar pel centre on es pot controlar la barca, o per l'esquerra on hi ha el 99.9% de possibilitats de fer un FLIP, és a dir, volcar!! I votem que volem FLIPAR!!!! Només un tripulant abandona en busca d'emocions més tranquil·les, la resta aguantem com jabatos! Entrem amb rapidesa en el ràpid més esperat, i sense donar-nos temps per pensar de sobte ens engull una glopada d'aigüa enorme. El costat dret de la barca és el primer en enfonsar-se sota l'aigüa i l'esquerra s'aixeca en vertical a 90º de la superficie, amb tots nosaltres resistint com podem agafats a la corda... però finalment la barca cedeix del tot i es tomba completament. Jo m'enfonso rapidament, i sento que la corrent se m'emporta i caic de la barca. Estic molt enfonsat i ja no estic agafat a la barca. Així que em deixo portar i espero que el xaleco salvavides faci la seva feina i em porti cap a la superficie en un temps prudencial. No respiro i de moment mantinc la calma. Noto corrents d'aigüa molt fortes al meu voltant però no sé on sóc. Finalment supero la brumera i trec definitivament el cap a la superficie, i puc respirar. Miro i la barca i tot i estar tombada, baixa en paral·lel a mi i em queda aprop. M'hi agafo i em començo a situar de nou... Prova superada...
I ara on son els altres??
El José que ha estat dels primers a enfonsar-se, sent com els 103kg del Miquel li cauent al damunt i l'enfonsent encara més... el pobre triga uns quants segons a refer-se sota l'aigüa i quan remonta sense saber on és es troba a sota la barca... palpant amb les mans finalment aconsegueix sortir per la part frontal de la barca amb una cara d'espantat que recordaré sempre.... ufffffff i agafa una bona glopada d'aire... aixxx per fiiiii estic aquí... TAmbé veig un noi francés agafat al meu costat amb una cara de peix espantat brutal... li falta aire, i té els ulls que li surten de l'orbita.... ejem, ejem crec que ha tingut prou sensacions fortes per avui... Llavors el Steve ja es a sobre la barca pero ens queda una part del ràpid que superar... Ho fem agafats a la barca... Al cap d'uns segons li donem la volta i hi pugem... Ens falta la Rosa, però l'Steve ens diu que ens té a tots controlats i que ha seguit baixant com ha pogut en posició de descens empassant aigüa com un peix fent eslalom aqüatic, i que finalment l'ha rescatat el Kaiac de socors.... Uff, uff Després ens diu que ha caigut deseguida i que se l'ha endut l'aigüa en un plis plas i que ja no veia ni la barca ni a nosaltres... només aigüa a 100km/h i que ha seguit com ha pogut, respirant i empassant-se la menor quantitat d'aigüa possible, fins que ha vist el Kaiac salvador...
Després d'això ens reunim a terra ferma amb tot el grup i intentem reconstruir una realitat a troços perquè cadascú en te una versió... I tot ha anat tant ràpid que no sabem encara que ha passat... el que esta clar és que hem volcat i hem FLIPAT!!!
100% flipant! Ja no ens queda adrenalina al cos i ens notem força tocats. La tensió ens passa factura, però encara en podriem fer més...
El ràpid num 9 no és apte pel public, senzillament podem esclafar-nos massa facilment contra les roques, així que el fem a peu vora el riu, no sense flipar com alguns dels capitans el baixen sobre les barques fent meravelles des de la part frontal dels rafts... Increible!!! Brutal!!!
Després tornem a pujar a la barca i fem els ràpids que queden fins al punt on sortim per remontar de nou el desnivell de 100m del canó i fer el dinar a dalt.
Ens reunim amb el grup del Gabri i la Iolanda, i comentem la jugada. Estem encantats de l'experiència i realment ens ha exprimit al màxim l'adrenalina!!! Ara si que estem relaxats!
A les 7h45' ens passa a recollir el camió per l'hotel de LIVINGSTONE. Com sempre la meva puntualitat és justeta i els nervis a flor de pell dels companys ens fan guanyar alguna bronquilla... res d'importancia... però calia esmorzar bé, que l'adrenalina s'ho valia!! Tipic English breakfast de mongetes amb tomaquet (beans), ous remenats (scrambled eggs), i salsitxes... je,je,je uns gots de suc per hidratar-nos un café per despertar-nos i ja tenim tot el que cal per resistir un dels descensos en rafting més potents del món juntament amb els del Nepal.
Es tracta de 13 km de descens per aigües bravíssimes amb 24 ràpids dels que 6 són de grau 5 i un de grau 6(que és fa per fora).
Estan situats just on acaben les arxiconegudes Catarates Victoria descobertes pel Dr. Livingstone fa més de 150 anys, i que fan frontera entre Zimbawe i Zambia. Es un descens que dura tot el dia. Nosaltres pero només farem el primer tram de 10 ràpids que inclou la majoria de grau més alt perquè volem aprofitar per fer altres coses per la tarda.
Abans de començar ens reunim amb els altres participants i el "Captain Potatoe" ens fa un petit briefing del que serà el descens. I ens explica les normes de seguretat més importants per tal d'evitar la major part dels riscos evitables... Malgrat tot també ens fan firmar un paper d'exempció de responsabilitats... ummmmm això vol dir que la cosa es seriosa.... i ho sabem, així que no val a badar... El tema no és de jiji, jaja i anar baixant. Les cares se'ns posen tenses i escoltem atentament procurant que els detalls que se'ns escapin de l'anglès zambià del capità Potatoe siguin els menors possibles.
Ens fem les fotos i iniciem el descens de 100m de desnivell a peu per dins el canó fins al peu de les aigües del riu. Un cop a la barca, assajem les maniobres que han de portar pels ràpids amb seguretat a les ordres del capità Steven. Right Turn, Left Turn, Forward, Back, Stop i el millor de tots, el més esperat... Get Down, o sigui asseure's en plan "marica l'últim" i aguantar com puguis agafat a la corda i no caureeeee!!. Tot plegat ens costa de coordinar, però finalment ens en sortim prou bé... A la barca estem La Margaux, el Jose, el Miquel, la Rosa i jo. Els altres no son del grup. En una altra barca hi ha el Gabri, l'Andreu, l'Helena, la Iolanda i la Mª Antonia. El José no ha fet Rafting en la vida, i tot i que esta acostumat al barranquisme i a les sensacions fortes, la manca de control d'aquest esport i el desconeixement absolut juntament amb el nivell dels ràpids, el tenen acollonido... Tot i així el tio es posa al davant de tot de la barca... Valent!!!!
Iniciem els primers ràpids de nivell 4 i la cosa va prou bé. Molt emocionant però controlat... Fins que amb el núm 4. comencem els de nivell 5. El primer és el "Morning Glory" allà comencem a flipar... i el núm 5 es el "Starway to Heaven", i el 7 el "Guilliver's travel". Aquest ens exigeix molta destressa i punteria perqué és molt llarg i cal passar encertadament entre dues pedres molt grosses o podem tenir problemes de debó...
I per rematar la feina arribem al esperat núm 8, el "Midnight Diner". Allà el captain Steven ens dona la opció de passar pel centre on es pot controlar la barca, o per l'esquerra on hi ha el 99.9% de possibilitats de fer un FLIP, és a dir, volcar!! I votem que volem FLIPAR!!!! Només un tripulant abandona en busca d'emocions més tranquil·les, la resta aguantem com jabatos! Entrem amb rapidesa en el ràpid més esperat, i sense donar-nos temps per pensar de sobte ens engull una glopada d'aigüa enorme. El costat dret de la barca és el primer en enfonsar-se sota l'aigüa i l'esquerra s'aixeca en vertical a 90º de la superficie, amb tots nosaltres resistint com podem agafats a la corda... però finalment la barca cedeix del tot i es tomba completament. Jo m'enfonso rapidament, i sento que la corrent se m'emporta i caic de la barca. Estic molt enfonsat i ja no estic agafat a la barca. Així que em deixo portar i espero que el xaleco salvavides faci la seva feina i em porti cap a la superficie en un temps prudencial. No respiro i de moment mantinc la calma. Noto corrents d'aigüa molt fortes al meu voltant però no sé on sóc. Finalment supero la brumera i trec definitivament el cap a la superficie, i puc respirar. Miro i la barca i tot i estar tombada, baixa en paral·lel a mi i em queda aprop. M'hi agafo i em començo a situar de nou... Prova superada...I ara on son els altres??
El José que ha estat dels primers a enfonsar-se, sent com els 103kg del Miquel li cauent al damunt i l'enfonsent encara més... el pobre triga uns quants segons a refer-se sota l'aigüa i quan remonta sense saber on és es troba a sota la barca... palpant amb les mans finalment aconsegueix sortir per la part frontal de la barca amb una cara d'espantat que recordaré sempre.... ufffffff i agafa una bona glopada d'aire... aixxx per fiiiii estic aquí... TAmbé veig un noi francés agafat al meu costat amb una cara de peix espantat brutal... li falta aire, i té els ulls que li surten de l'orbita.... ejem, ejem crec que ha tingut prou sensacions fortes per avui... Llavors el Steve ja es a sobre la barca pero ens queda una part del ràpid que superar... Ho fem agafats a la barca... Al cap d'uns segons li donem la volta i hi pugem... Ens falta la Rosa, però l'Steve ens diu que ens té a tots controlats i que ha seguit baixant com ha pogut en posició de descens empassant aigüa com un peix fent eslalom aqüatic, i que finalment l'ha rescatat el Kaiac de socors.... Uff, uff Després ens diu que ha caigut deseguida i que se l'ha endut l'aigüa en un plis plas i que ja no veia ni la barca ni a nosaltres... només aigüa a 100km/h i que ha seguit com ha pogut, respirant i empassant-se la menor quantitat d'aigüa possible, fins que ha vist el Kaiac salvador...
Després d'això ens reunim a terra ferma amb tot el grup i intentem reconstruir una realitat a troços perquè cadascú en te una versió... I tot ha anat tant ràpid que no sabem encara que ha passat... el que esta clar és que hem volcat i hem FLIPAT!!!
100% flipant! Ja no ens queda adrenalina al cos i ens notem força tocats. La tensió ens passa factura, però encara en podriem fer més...
El ràpid num 9 no és apte pel public, senzillament podem esclafar-nos massa facilment contra les roques, així que el fem a peu vora el riu, no sense flipar com alguns dels capitans el baixen sobre les barques fent meravelles des de la part frontal dels rafts... Increible!!! Brutal!!!
Després tornem a pujar a la barca i fem els ràpids que queden fins al punt on sortim per remontar de nou el desnivell de 100m del canó i fer el dinar a dalt.
Ens reunim amb el grup del Gabri i la Iolanda, i comentem la jugada. Estem encantats de l'experiència i realment ens ha exprimit al màxim l'adrenalina!!! Ara si que estem relaxats!
viernes, 1 de agosto de 2008
Travessa de Montserrat en una tarda d'estiu! RRRRRRRRRRRAA!!!!
El dijous 31 de Juliol per rematar el mes ens proposem travessar d'oest a est el Massís de Montserrat. Quedem a casa el David. Sortim de Sant Cugat el Xavi, el David i jo molt puntuals. (aquest cop ho hem aconseguit!! INCREIBLE!!) Això d'estar de Rodríguez en permet aquestes coses, je,je,je.
Després de caravanes varies per la AP7, arribem a les coves del Salitre de Collbató a les 18h30'. Allí ens reunim amb el cap de travessa, el Ferran Pinyol, un expert en Montserrat que ben aviat es reciclarà per convertir-se en Duatlero! Iep! i també se'ns uneix la Leia, la gossa del Ferran, una bèstia docil i forta com un roure, que per cert em deixa el maletero amb un record de pels inesborrable!!! Mecatxisen la mar serena!! El meu consol és que ja no estava massa net, ejem, ejem...
Deixem el primer cotxe allà mateix i continuem amb el meu cap al punt de sortida, a l'altre costat del massís. En un plis plas arribem a Can Massana, situat sobre l'antiga carretera que uneix El Bruc i Manresa. Un cop allà ens adonem dels 36º de temperatura que fa fora tot i ser quasi les 19h i ens anem concienciant a passar molta i molta calor.
Comencem a pujar caminant per la pista en bon estat però que ja anuncia els còdols arrodonits que ens anirem trobant durant tota la travessa i que, mé endavant, ens castigaràn de valent els tormells i l'equilibri.
Al cap d'uns 10 minuts de xerrar i escalfar i començar a suar com a cantimplores foradades, el Ferran ens indica un corriol i tots els seguim. Definitivament toca posar-se les piles i comencem a córrer corriol amunt... Uff, uff El grupet s'estira però ningú perd el carro, tot i que tots notem que per començar aquell ritme és fortillo. El Ferran esta molt fort, i com sempre, a nosaltres ens costa entrar en el bon ritme!. En un plis plas i molta suor arribem al Refugi d'Agulles Vincenç Barbe. Allà ens creuem amb tres escaladors que baixen i pleguen per avui. Seguim pujant, tot i que una mica desconcertats perquè el Ferran ens diu que no, que allò no puja... JODER!!! Però si no fem més que pujar... però encara queda fer la cabra...
Finalment comencem a fer el cabra per arribar al Coll del Porc que deixem a mà esquerra. Les vistes comencen a ser espectaculars, i per sort el camí es va amagant i és molt ombrívol. Menys mal perquè sino haguessim acabat com ous ferrats! I ens haguessin hagut de recollir amb espàtula!, je,je La calor era realment asfixiant.
En arribar al Mont Gros ens trobem amb uns antics coneguts, de btt i de raids. El JuanMa de l'equip de HP. Xerrem una estona, agafem aire i seguim amunt, encara ens queden un parell d'hores per endavant. El tram més dur de pujada i tota la baixada abismal fins a les coves de Salitre a Collbató.
A partir d'aquest punt el camí es converteix en un trencacames absolut, amb baixades correns temeraries entre els arbres per les canals, i amb pujades infernals que no ens deixen respirar. Val a dir que les pujades ens les prenem amb més calma...
El Xavi diu...-Sembles Tonto pujant aquestes pendents- perquè ens fotem un fart de relliscar, i els arbres i arbustos ens ajuden moltíssiim a superar el desnivell amb més rapidesa i comoditat.
Arribem a la Canal de la Llum, un altre dels punts emblematics de la ruta. Allò trempa de debó! Ja comencem a anar curts d'aigüa, i el David comença gemegar que esta mort de sed... i té raó, estem suant moltíssim i no hi ha aigüa en tot el camí. Tot i que tots hem començat amb una bona reserva d'aigüa de 1,5l o 2l, ara ja no anem sobrat i toca fer els sorbitos més curts. L'aigüa comença a estar calenta, tot i els cubets de gel que hi hem posat abans de sortir... (això els previsors, és clar!)
Arribem al trencant de Sant Geroni, i allí decidim no arribar-nos hi tot i que ens queda a uns 10 minuts, però preferim no fer el camí d'anar i tornar i evitar que se'ns faci de nit baixant. En aquest punt descansem uns 5 minuts i mengem algun carmel i una barrita.
Aquí el camí va planejant per l'interior del massis i ens unim al arxiconegut camí de Sant Joan que quasi sempre és ple a bessar de gent passejant-hi. Avui és un dia laborable i molt tard, així que només hi som nosaltres. El tram de camí ens ofereix unes vistes genials sobre el mític Caball Bernat i el conegut Gorro Frigi. Després de fer-nos alguna foto de record amb el super mobil del Xavi "Touch screen", seguim endavant a bon ritme. El Ferran afluixa una mica i el David i jo agafem el relleu per seguir correns. De sobte el Ferran ens fa canviar el rumb i COLLONS!! ens toca remuntar una petita pujada per canviar de vessant i iniciar la baixada sobtada cap a Collbató. Abans de canviar de bessant deixem al fons el Monestir. Arribem a una pista que desemboca a Sant Joan, i de sobte iniciem la baixada cap a les Coves per un corriol molt tècnic que ens obliga a posar la máxima atenció en els peus i la màxima tensió en els tormell per tal que no es torssin i anem per terra. El Ferran i jo ens distanciem... bons baixadors, je,je i el Xavi i el David queden uns metres enrera. De sobte els perdem de vista, resulta que el Xavi te una urgència de la natura i s'ha de baixar els pantalons... RRRRRA! Un cop més tranquil i amb l'ajut dels codols de Montserrat, seguiexen baixant. Ens trobem tots 4 i el gos uns metres més avall, just al costat d'uns Cabrirols de muntanya. La Leila es torna boja perseguint-los, però no hi ha remei, aquest animals fan el que volen amb les pendents. Pugen i baixen com nosaltres caminem per casa... INCREIBLE!!! Ens els quedem mirant una estona i seguim avall ja més agrupats. Després deixem el corriol i agafem el camí amb esglaons de fa segles fets pels monjos de Montserrat. Acollonant com pujaven i baixaven per allà, perquè el camí trempava molt i molt... i baixar ens acabar de castigar i rematar les cames!! Déu nidó...
Poc a poc s'ha anat fent fosc, i arribem al parking de les coves amb les cames cansades i la sensació d'haver fet una gran travessa en un temps força bo. 3h05' (TODO INCLUIDO) Amb parades per xerrar, beure i mirar algún tram de paisatge.
Arribem força bé, tot i que amb una sed de cavall!! Per sort la font del parking funciona!!! Oooolé!
Felicitacions per l'organitzador (DAvid) i pel guía (Ferran), pels Fotografs (Dani i Xavi), i per la gossa més escaladora de Montserrat, la Leia, je,je i ja hi som tots!
Tornem a buscar el meu cotxe a Can Massana, ens despedim del Ferran que torna a Manresa, i anem a l'última etapa del dia...
El banyet a la piscina de can Xavi, i el sopar que ens ha promés, amb hamburgueses de primera!!!
I atenció... un cop a la piscina ens agafa un titiriteo a tots tres que vol dir que ens cal menjar perquè no és gens normal, l'aigüa de la piscina esta força calenta!!! Joder!! Debem estar fatal!!!
Una travessa molt recomanable... només ens ha faltat una font al mig del camí, je,je
Per últim només afegir mireu quins peus ens han quedat!!! Uffff
Temps total: 3h05min
Kms: aprox uns 18km-20km?
Desnivell positiu acumulat: Home Déu nidó, si quasi em pujat a Sant Geroni, no? I em fet muntanya russa per un tubo!!!!
Temporada: riguroso verano.... uff,uff
lunes, 14 de julio de 2008
Puigmal "tormentoso" en btt! Una passada!
De moment només algunes fotos... de dissabte.A la baixada no vam fer fotos perquè els peixos no saben disparar...glu, glu, glu.
Més endavant la crónica!
Desnivell: 1750m
Distancia: 45.5 km
Temps: sol solet, boira, nuvols vent i tormentóN!
Més endavant la crónica!
Desnivell: 1750m
Distancia: 45.5 km
Temps: sol solet, boira, nuvols vent i tormentóN!
domingo, 29 de junio de 2008
Duatló d'alta muntanya de VAll Nord - Andorra
Ahir vam córrer a la Duatlo d'alta muntanya de Vall Nord a Andorra. Divendres vam pujar amb el Xavi i el David Ariño.
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m
La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!
Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!
Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!
Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).
La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.
Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.
Temps total: 3h18'19"
Posició 68
Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52
Sortim divendres amb les presses corresponents i arribem a Ordino tardet però havent sopat un boooon plat de pasta al Xalet de Ponts. Al cotxe música dels 90, que comencem a tenir una edat.
La cursa comença puntual a les 9h. Hi ha molta menys gent que l'any passat. A la sortida som uns 150. El dia promet ser calurós, i no hi ha ni un núvol. Però la temperatura en alçada és ideal.
El recorregut és:
Primer 13km de btt per corriols i camins pedregosos i amb força aïgua i algún tram de carretera. Serà un desnivell de 700m.
Després uns 8,5km de running "qui pugui" per muntanya fins a superar els 1000m de desnivell que ens porten al Pic de Font Blanca de més de 2.900m
La cursa arrenca molt de rápida, som pocs però el nivell és alt. El David i jo ens quedem força al darrera, perquè no tenim bones sensacions al arrencar i decidim no apretar i forçar-nos. Flipem perquè ens els primers trams de carretera tothom ens passa i de cop miro enrera i li comento al David -No miris enrera, tio!!- ell mira evidentment... i collons només hi 6 o set persones... estem totalment desmoralitzats, però hem d'aguantar sigui en l'estat que sigui. A veure si després ho arreglem. Tinc un apreton de pixera i em dic que total... més enrera no puc anar, o sigui que paro un minutet per descarregar entre uns arbustos, i segueixo mooolt més tranquil. I a partir d'aquí comença el camí estret i pedregós que va pujant suament, de moment. Es un tram una mica tècnic, i començo a agafar un ritme més decent. Començo a recuperar posicions fins a arribar a l'alçada del David. El Xavi es troba força bé en bici i s'ha escapat fa estona. El David i jo seguim junts per les fortes pendents de la vall. Estem al costat del riu, i el paisatge és una passada. Aigüa per tot arreu i per sort ombra!!! Seguim avançant a gent, sense masses problemes però sense forçar el ritme, perquè volem reservar forces (i cames) pels 1.000m que ens queden a peu que son molt exigents. Arribem a la transcisió amb 1h03', i ens cambiem i bebem força per hidratar-nos. Perdem 3 minuts, però crec que hauran valgut la pena veient perquè no hi ha cap més habituallament fins que tornem a baixar!!!
Comença la pujada a peu. Aquí ja hem remontat unes 20 o 30 posicions. La pendent és molt forta des del principi, i les cames noten el canvi. Començo a agafar un bon ritme de pujada, i deixo al David enrera, que té molèsties al genoll. Em sento bé pujant, però son molts metres i molt tècnics així que no vull cremar-me. Les rampes són molt dures perquè el desnivell es supera gairebé de cop amb molts pocs descansillos que aprofitem per córrer una mica i recuperar els quadriceps que treballen de valent! Després d'uns plans de gespa curts i mig inundats per l'abundant aigüa, ens enfilem pel laterals d'unes cascades torrencials amb forts esglaons de pedra i prats verticals. Porto un ritme bo i em sento bé. Recupero posicions i perdo de vista al David. Aquí em trobo al Xavi que va tocat fent però a un ritme més suau. Segueixo avançant gent i recuperant posicions.
Després superem la cascada i planegem uns metres fins a trobar una tartera que torna a empinar el camí. A mitja tartera ens trobem els primers trams amb neu. El grup esta molt estirat i per primer cop veiem el cim allà dalt. Amb la neu cal anar en compte perquè si vas massa ràpid rellisques i les forces comencen a anar justes per fer malavarismes. Així que toca optimitzar la petjada. Fer-la segura però a pas lleuger. Trobem la placa més llarga de neu, d'uns 300m. La pujo bé, però em moro de ganes de baixar-la de cul, je, je... Promet!!! Aquí és fa molt dificil avançar la gent, perquè has de sortir de la petita traça que s'ha anat marcant, i el risc de relliscar avall és més alt. Ho he provat i algún cop quasi em caic damunt d'un tio que ha acabat grunyint i remugant... grrrrr O sigui que m'espero al proper tram de pedra, je,je, je.. a veure si em fotran avall abans d'hora!!
Superada la neu només ens falten uns 150 metres fins al cim. Ja quasi ho tenim! Espero que hi hagi aigüa perquè vaig sec!!
A dalt no hi ha avituallament,merda!!! Hauré de fer la baixada amb seeeed!! Arribo quasi a dalt, només queda una mica de carena pedregosa i ja estem a dalt. Passem per darrera del control i cap aball que fa baixada! Ni aigüa ni res... només un vinga que ja hi sou d'ànims!! Però no solo de ànims vive el hombre, collons!!! Una mica d'aigüa!!!!!
Comença la baixada i em poso les piles... ara si que cal donar-ho tot!! La baixada és pel mateix camí, així que vas veient els altres com pugen, pobrets, je,je, ànims!! Encara tinc les cames en forma i puc baixr ràpid. Segueixo passant gent... això de sortir l'últim i reservar forces m'esta anant bé. No vull patir les rampes de l'any passat que em van paralitzar completament durant un minut (llarguíssim!!).
La baixada promet ser duríssima per les cames, quasi més que la pujada. Però m'ho agafo amb ganes i de seguida arribo a la gran placa de neu!!! El culenbajen promet!!! Poso el cul a la neu i avall que patina!!!
Fiiiuuuuuuu! Increible, amb el cul n'adelanto a dos!!! Semblo una bola de bolos i quasi me la foto contra un altre, perquè em costa molt controlar la direcció... la ma em queda fresca, fresca, tot i que intento dirigir amb els peus...
Surto ràpid i freno a temps!!! Detall important perquè de sobte venen uns pedrots de la ostia!!!!
Torno a baixar per tartera i prats vertical i sento com les cames ja no estan al 100%, per tant si no vull torçar-me alguna cosa o fotre'm de morros haig d'afluixar el ritme per recuperar. Sento com em trepitgen els talons dos tios que baixen canyats pels prats i predres,però jo segueixo al meu ritme. Vull enganxar al tio que tinc devant, passito a passito. Finalment el passo i em passa un tio que baixa molt bé per les pedres. Però en una nova clapa de neu cau i el torno a passar. Deprés pels costat de la cascada en passem un parell més i ell segueix al meu darrera però sense passar. Pels plans inundats del final apreto a correr amb ritme bo i el deixo enrera. Noto que vaig millor que l'any passat, tot i que aquest any no plou i les cames no pateixen tant. Al final arribo a la transcisió content de la baixada que he fet. Bec tres o quatre gots, em canvio altre cop i cap avall, crec que no he perdut massa temps. Surto el primer del grupet amb que anavem. La baixada és molt ràpida al principi, amb molta pedra i molt pendent. Cal anar al tanto, però la Epic m'ajuda molt. I els frens estan de conya. Els trams amb ombra forta són molt traicioners perquè no veus les pedres grans i són un veritable perill. Malgrat tot reso per no reventar ni punxar, això em fa ser una mica conservador. Noto un inici de rampa a la cuixa dreta i li foto alguns mastegots per relaxar-la. Crec que ho aconsegueixo, però no vull anar a fons perquè tornaria.
Al final un parell de km d'asfalt i agafem l'ultim tram de cami al costat del riu per enfilar l'última pujadota fins a la meta!
No he passat a ningú a la baixada en btt, però crec que he fet un temps acceptable.
Em sento satisfet de la cursa, totalment de "menos a más" i d'haver aconseguit fer 3 minutets menys que l'any passat.
Temps total: 3h18'19"
Posició 68
Parcials:
1er tram- BTT: 1h06'20 - posició 100
2on tram- Running:1h42'53" - posició 67
3er tram -BTT: 29'06" - posició 52
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
