A les 7h45' ens passa a recollir el camió per l'hotel de LIVINGSTONE. Com sempre la meva puntualitat és justeta i els nervis a flor de pell dels companys ens fan guanyar alguna bronquilla... res d'importancia... però calia esmorzar bé, que l'adrenalina s'ho valia!! Tipic English breakfast de mongetes amb tomaquet (beans), ous remenats (scrambled eggs), i salsitxes... je,je,je uns gots de suc per hidratar-nos un café per despertar-nos i ja tenim tot el que cal per resistir un dels descensos en rafting més potents del món juntament amb els del Nepal.
Es tracta de 13 km de descens per aigües bravíssimes amb 24 ràpids dels que 6 són de grau 5 i un de grau 6(que és fa per fora).
Estan situats just on acaben les arxiconegudes Catarates Victoria descobertes pel Dr. Livingstone fa més de 150 anys, i que fan frontera entre Zimbawe i Zambia. Es un descens que dura tot el dia. Nosaltres pero només farem el primer tram de 10 ràpids que inclou la majoria de grau més alt perquè volem aprofitar per fer altres coses per la tarda.
Abans de començar ens reunim amb els altres participants i el "Captain Potatoe" ens fa un petit briefing del que serà el descens. I ens explica les normes de seguretat més importants per tal d'evitar la major part dels riscos evitables... Malgrat tot també ens fan firmar un paper d'exempció de responsabilitats... ummmmm això vol dir que la cosa es seriosa.... i ho sabem, així que no val a badar... El tema no és de jiji, jaja i anar baixant. Les cares se'ns posen tenses i escoltem atentament procurant que els detalls que se'ns escapin de l'anglès zambià del capità Potatoe siguin els menors possibles.
Ens fem les fotos i iniciem el descens de 100m de desnivell a peu per dins el canó fins al peu de les aigües del riu. Un cop a la barca, assajem les maniobres que han de portar pels ràpids amb seguretat a les ordres del capità Steven. Right Turn, Left Turn, Forward, Back, Stop i el millor de tots, el més esperat... Get Down, o sigui asseure's en plan "marica l'últim" i aguantar com puguis agafat a la corda i no caureeeee!!. Tot plegat ens costa de coordinar, però finalment ens en sortim prou bé... A la barca estem La Margaux, el Jose, el Miquel, la Rosa i jo. Els altres no son del grup. En una altra barca hi ha el Gabri, l'Andreu, l'Helena, la Iolanda i la Mª Antonia. El José no ha fet Rafting en la vida, i tot i que esta acostumat al barranquisme i a les sensacions fortes, la manca de control d'aquest esport i el desconeixement absolut juntament amb el nivell dels ràpids, el tenen acollonido... Tot i així el tio es posa al davant de tot de la barca... Valent!!!!
Iniciem els primers ràpids de nivell 4 i la cosa va prou bé. Molt emocionant però controlat... Fins que amb el núm 4. comencem els de nivell 5. El primer és el "Morning Glory" allà comencem a flipar... i el núm 5 es el "Starway to Heaven", i el 7 el "Guilliver's travel". Aquest ens exigeix molta destressa i punteria perqué és molt llarg i cal passar encertadament entre dues pedres molt grosses o podem tenir problemes de debó...
I per rematar la feina arribem al esperat núm 8, el "Midnight Diner". Allà el captain Steven ens dona la opció de passar pel centre on es pot controlar la barca, o per l'esquerra on hi ha el 99.9% de possibilitats de fer un FLIP, és a dir, volcar!! I votem que volem FLIPAR!!!! Només un tripulant abandona en busca d'emocions més tranquil·les, la resta aguantem com jabatos! Entrem amb rapidesa en el ràpid més esperat, i sense donar-nos temps per pensar de sobte ens engull una glopada d'aigüa enorme. El costat dret de la barca és el primer en enfonsar-se sota l'aigüa i l'esquerra s'aixeca en vertical a 90º de la superficie, amb tots nosaltres resistint com podem agafats a la corda... però finalment la barca cedeix del tot i es tomba completament. Jo m'enfonso rapidament, i sento que la corrent se m'emporta i caic de la barca. Estic molt enfonsat i ja no estic agafat a la barca. Així que em deixo portar i espero que el xaleco salvavides faci la seva feina i em porti cap a la superficie en un temps prudencial. No respiro i de moment mantinc la calma. Noto corrents d'aigüa molt fortes al meu voltant però no sé on sóc. Finalment supero la brumera i trec definitivament el cap a la superficie, i puc respirar. Miro i la barca i tot i estar tombada, baixa en paral·lel a mi i em queda aprop. M'hi agafo i em començo a situar de nou... Prova superada...I ara on son els altres??
El José que ha estat dels primers a enfonsar-se, sent com els 103kg del Miquel li cauent al damunt i l'enfonsent encara més... el pobre triga uns quants segons a refer-se sota l'aigüa i quan remonta sense saber on és es troba a sota la barca... palpant amb les mans finalment aconsegueix sortir per la part frontal de la barca amb una cara d'espantat que recordaré sempre.... ufffffff i agafa una bona glopada d'aire... aixxx per fiiiii estic aquí... TAmbé veig un noi francés agafat al meu costat amb una cara de peix espantat brutal... li falta aire, i té els ulls que li surten de l'orbita.... ejem, ejem crec que ha tingut prou sensacions fortes per avui... Llavors el Steve ja es a sobre la barca pero ens queda una part del ràpid que superar... Ho fem agafats a la barca... Al cap d'uns segons li donem la volta i hi pugem... Ens falta la Rosa, però l'Steve ens diu que ens té a tots controlats i que ha seguit baixant com ha pogut en posició de descens empassant aigüa com un peix fent eslalom aqüatic, i que finalment l'ha rescatat el Kaiac de socors.... Uff, uff Després ens diu que ha caigut deseguida i que se l'ha endut l'aigüa en un plis plas i que ja no veia ni la barca ni a nosaltres... només aigüa a 100km/h i que ha seguit com ha pogut, respirant i empassant-se la menor quantitat d'aigüa possible, fins que ha vist el Kaiac salvador...
Després d'això ens reunim a terra ferma amb tot el grup i intentem reconstruir una realitat a troços perquè cadascú en te una versió... I tot ha anat tant ràpid que no sabem encara que ha passat... el que esta clar és que hem volcat i hem FLIPAT!!!
100% flipant! Ja no ens queda adrenalina al cos i ens notem força tocats. La tensió ens passa factura, però encara en podriem fer més...
El ràpid num 9 no és apte pel public, senzillament podem esclafar-nos massa facilment contra les roques, així que el fem a peu vora el riu, no sense flipar com alguns dels capitans el baixen sobre les barques fent meravelles des de la part frontal dels rafts... Increible!!! Brutal!!!
Després tornem a pujar a la barca i fem els ràpids que queden fins al punt on sortim per remontar de nou el desnivell de 100m del canó i fer el dinar a dalt.
Ens reunim amb el grup del Gabri i la Iolanda, i comentem la jugada. Estem encantats de l'experiència i realment ens ha exprimit al màxim l'adrenalina!!! Ara si que estem relaxats!
