Esquí de muntanya -Pic Serrera 2912m Andorra

El retorn al blog a costat però aquí estem altre vegada per rescatar els entrenos i les fites esportives setmanals i plantar-les al blog. I si es reprodueixen, doncs millor que millor. Feina feta no fa destorb.



Aquest cap de setmana hem anat amb uns companys de l'UEC a fer el cim del Serrera per la Vall de Ransol.
Ha estat un cap de setmana esplèndit. Sol i més sol i una temperatura molt agradadable. La sortida de Barcelona a les 5h45' del matí es fa dura, però per sort aquest cop no em toca conduir i puc dormir alguna estona al seient del darrera del cotxe del Juanma.

Després d'anar a veure el Pic de Casamanya des del Coll d'Ordino i veure que fa molta pena i que té el llom pelat i més apunt per pasturar que per esquiar, decidim anar cap a la Vall de Ransol, i fer uns 500m de desnivell per escalfar i treure'ns el mono d'una vegada.



Anem a dormir a l'alberg de Sispony. Agradable i amb bon sopar. Ens passem la resta de la tarda jugant al Capitalista amb les cartes. El gran sopar amb pasta, sopa, pollastre, amanida, patates fregides i postre, ens deixa gairebé reventats i amb les bateries carregades per afrontar la pujada de diumenge. Veiem com el Barça empata miraculosament i anem a dormir.

Diumenge ens aixequem a les 7h15' i a les 8h ja estem preparats per esmorzar i amb els cotxes carregats. Comencem a foquejar aproximadament sobre les 10h. La temperatura a l'ombra és de -2C, així que ens espavilem per enllestir els preparatius i ens anem a esperar a un lloc amb sol.

En arribar al sol ens escalfem ràpidament. Remontem el torrent i flanquegem cap a l'esquerra de la Vall fins arribar a la primera canal que ens posa realment a prova les forces. L'Eli i l'Albert semblen molt forts i tiren d'entrada, però el mític Jordi Valent també demostra les seves aptituds d'esquiador-remuntador i puja a bon ritme. El grup s'allarga i ens esperem a dalt. Jo he pujat el primer tram amb la reductora posada i completement en vertical, però a la meitat he decidit que encara quedaven 500m de desnivell fins al cim i calia ser més conservador. De totes maneres m'ha agrafat la sensació de provar la potencia a tope!.



Després seguim tirant amb una part del grup, la Montse i l'Ari, que decideixen quedar-se al solet per culpa de les llagues. La Mireia ja ens havia abandonat al principi del dia per culpa d'una antiga lesió al genoll. Que et recuperis aviat!!

Anem pujant fins passat el Coll de la Mina, a uns 2700m. Allí ens reagrupem i decidim pujar tot i la poca neu. Alguns amb els esquís a l'esquena, altres sense esquís i altres donen mitja volta perquè les llagues ja els fan petir massa! El tram final és molt pedregós per la falta de neu, però no es fa molt llarg i fem Cim a les sobre les 13h45. Sin prisa pero sin pausa.

A la baixada esperem als dos joves freekies raqueteros del 3er grup, i nosaltres disfrutem a tope amb les pales de neu que queda. En un plis-plas arribem al cotxe. L'últim tram pel riu se'm fa pesat, perquè tinc les cames cansades i la neu no esta per bromes.

A la tornada intento dormir una estona. El Juanma diu que no li importa però ha conduit tot el viatge!! L'Albert finalment em demana de passar al darrera i dormir també!!

Desnivell positiu acumulat:
Dissabte: 500m
Diumenge: 1000m